4 mesos sense correr !
Doncs continuo amb la 2ª opció, la bici. I cada cop m’agrada més…
Ja fa temps que mirant pàgines web, forums, etc de ciclisme, vas agafant informació de diferents llocs on poder pedalar.
Un dels llocs més emblemàtics del país sembla ser la pujada al Coll de Pradell, tot un mite en el ciclisme de carretera català. Diuen que és el port més dur…
Doncs agafem les bicis i cap allà. De moment BTT. La bici de carretera i aquests desnivells és per homes de veritat… 🙂
La pujada es fa en 2 trams, primr puja fins a Fumanya, que ja deunidó.900m+. Desprès baixa 200m i s’encara el Coll de Pradell, uns 4 kms amb trams del 20% que fan molt mal!
El primer tram el fem molt bé. Ritme molt tranquil, anaem xerrant i guanyant metres. La sortida cap amunt sense cap escalfament pot ser dura… Molt bé, millor del que esperava.
El Pradell ja costa més, però també es disfruta més. El desnivell en el tram encimentat és bestial. Apretant les dents aconseguim fer el coll sense posar peu a terra i sense posar plat petit (anant en BTT sempre ens queda aquest últim recurs… 🙂
La baixada és molt ràpida tret del retorn al collet de fumanya que fa mal.
Al centre de dinosaures de Fumanya aprofitem per fer un geocaching… no ho podem evitar 🙂
Desprès en 15’baixem fins a Cercs.
Una molt bona experiència que segur repetim en algun altre port català.
Següents parades : tram de Cervera a Alcarràs del camí de Sant Jaume i el Mont Caro desdel mar…
Retroenllaç: Malfieten Runs » Blog Archive » Mont Caro des del mar