Els bombers voluntaris d’Organyà organitzen ja fa 3 edicions una pujada a l’ermita de Santa Fe, “només” 4,5kms però 700m+ de desnivell…
Cursa de dissabte a la tarda que va bé per poder compaginar una mica d’oci i familia…

Arribo a Organyà poc despres de les 3, veig un turó que em sembla sospitòs… faig un cafè i truco a l’Enric de Prats que està arribant, l’Albert, el seu germà ja està per aquí. Ens trobem i al bar que ells no han fet cafè.

A les 4 comença a ploure de valent, ja durant el dia ha anat fent ruixadets, però ara cau fort…
Les 4:30, hauriem de canviarnos i escalfar no ? Quina mandra ! Diluvia i fa fresca.
Al cotxe, em canvio i a la plaça per la sortida.

Fins que ens avisen per sortir, tothom està sota cobert als porxos de la plaça.

Sortida, tira cap amunt de bon principi, però el primer km és asfalt i/o ample i cal agafar una bona posició per quan comenci el corriol estret. A tope.

Comença el corriol, tothom en fila. Jo de monent molt bé, vaig corrent gairebé tot. Vaig avançant alguna posició quan em deixen i tot.
Fins ben bé el km 3 tot corrent, a partir d’aquí les cames ja no estan fresques i aguantar les pulsacions costa… Tinc un noi davant que em va de conya per forçar una mica, no el deixo marxar i em guia molt bé.
La llàstima que pel km 4 ja afluixa molt i el passo. Em quedo davant a marcar el ritme.

Els últims 500m son “llarguíssims”… o se’m fan llarguíssims. 🙂

Per fi l’ermita i la seva campana. Una vista espectacular, el poble és minúscul des d’aquí dalt!

Total : 35’30s, el 30è d’uns 225. Perfecte.

Espero els germans Crab’s i fem la baixada xino-xano tot xerrant.
A la plaça ens espera la Bet, la fan nº1 i l’Arnau. La cervesa que ens convida, és del millor de la tarda…

El track :Organya