Prova superada !

A la vida d’un aficionat a  “això de correr”  hi ha uns objectius més o menys marcats. Potser el d’acabar una Marató n’ és un d’ells.
Doncs jo, ja he complert.
A l’octubre passat, desprès d’alguna conversa amb els Koales,  en Josep Lluis i l’Enric, vaig decidir afrontar el repte de la Marató de Barcelona 2011, potser de manera poc meditada, però ja estava fet, la inscripció i el pla d’entreno sobre la taula.
La distància de la Marató no era el problema, el ritme sí. No tenia por, respecte sí.

Al desembre vaig començar el pla d’entrenament, en principi bastant metòdic. Va durar pocs dies. Amb 4 dies d’asfalt en vaig tenir prou… vaig retocar el pla per ferlo més “portable” i endavant. Els entrenos els faria per pista, asfalt només en cursa.
La veritat que els plans aquests funcionen, en pocs dies la velocitat, que és del que més faltat anava, progressa rapidament. Parlar de 4:30-4:45 ‘/km ja no es veu tan estratosfèric. A la muntanya aquest ritmes estan del tot fora del meu abast.
Un parell de Mitges Maratons, 2 tirades “llargues” i alguna serie i arriba el gran dia.

La setmana anterior a una Marató aconsellen descans. Poc compatible amb la setmana blanca escolar… escapada a Andorra on les cames precisament no descansen gaire…

Per no tenir que matinar tan i perquè poguès venir la family a veure el papa, marxem cap a Barcelona dissabte. Jo vaig a la Expo a recollir dorsal i “ells” a la rua de Carnestoltes.
A la nit dormo de conya. És estrany en mi, la nit anterior a una cursa descanso fatal… les 2 cerveses de sopar crec que hi van ajudar…

Al voltant de les 7 ja soc a Montjuic. Ja hi ha ambient. Faig temps a dins el pavelló. Tinc fred. Hem vaig hidratant fins que s’atansa el moment. Treure roba, deixar motxilla al guardaroba i cap al carrer. Ja he trobat el Josep Lluis, en Nando i en Ramon de Guissona, a fora saludo als koalas Manel i Carles i trobem als crab’s team, Enric i Albert.
Em perdo per pocs segons la foto oficial dels correcats, llàstima…

10′ per la sortida, ens posem dins el calaix de sortida. Ha arribat l’hora. Primer surten els cracks i desprès la resta. Quina gentada ! L’avinguda plena i gira la cantonada. Triguem 10 minuts justos a passar sota l’arc de sortida !
Just passat l’arc ja es pot “correr”. Jo em poso a la dreta per intentar veure el Marc entre la gentada, no el veig… que estrany.

La idea és sortir conservador, intentar arribar al km 10 molt fresc. Desprès ja es veurà.
Pensava que l’ambient, com passa sempre, m’enduria a  còrrer massa, però no és així. ELs primers kms per sobre de 5:20-5:30 i no pas perquè em freni, vaig tranquil però no em sento “lleuger”.
Disfruto del moment, pressió zero. Sants, Camp Nou, Diagonal, Tarragona i Espanya, em saluda la Bet. Ja en portem 10 i tot marxa bé, tret de la poca velocitat…
Potser que apreti una mica… fins aqui anava amb el Josep Lluis però ara em trobo sol. Creia que anava per darrera i desprès descobreixo que no…
Intento apretar una mica per fer els kms poc per sobre dels 5’.

El Passeig de Gracia fa pujada! però a dalt m’espera la Sandra amb els nens i la Susi. Breu parada a saludar, foto i continuo.

La Sagrada Familia és espectacular, la veritat que me l’havia mirat poques vegades… els guiris que corren ( gairebé la meitat dels participants ) fan fotos. Aquí ja hi ha força gent animant.
El tram més avorrit, la Meridiana fins molt amunt i mitja volta.
Vaig avançant molts corredors, de fet m’en passen poquíssims a mi. Com habitualment, com més kms, millor em trobo. He agafat un ritme constant i els kms passen ràpid. Fins gairebé la Mitja Marató no atrapo en Toni “korfbaler”, llebre de 3h45′, despres el Penedes team, en bodi i en Marc – Que fots aquí ?, tira endavant ! – el bodi m’apreta. Sort n’hi ha, perquè potser m’hi hagues quedat una estona. Avui la competitivitat la tinc sota mínims… i les ganes de patir en excès també…
Passem el pont de Calatrava, atrapo el koala Manel, les cames ja l’avisen però va tirant. En Carles va fort més endavant.

Ja en tenim 25.

Ara un troç també “pesadot “la Diagonal fins a Glories i tornar cap al Forum… almenys vaig amb l’expectativa de retrobar la familia. No els trobo fins dalt de tot.
La Sandra em diu que acaba de passar el Josep Lluis. Com ? el feia darrera, haurà trobat una drecera 🙂

Poso una marxa més i endavant. Baixant al forum sento el meu nom, és en Ballesta i la seva dona, desprès me n’entero que també hi ha l’Angela “runcycling”. MOLTES GRACIES pels ànims.

A partir del 30 la gent va molt petada, jo vaig amb les cames tocades però és una sensació coneguda i mentre no passi d’aquí… Avanço molta gent, la veritat és que em sap greu veure companys fotuts. Però també és veritat que qui no arrisca…
Trobo en Josep LLuis, si que era davant… va fent. És un crack, 6 mesos enrera poc so haguès pensat trobarse aquí al mig. Sense cap cursa anterior, 2 Mitges Maratons i de cap a la Marató, i en 3h45′ ! aquí hi ha pota !

Poc despres trobo el koala Carles, va tocat. Ànims ! També en Jordi “gorka”, enrampat fins les orelles… Canya que queda poc !

El pas per l’Arc de Triomf és espectacular, una gentada. Per segon cop “sorprenc” a l’Assumpta.
A la catedral, km 37, els grans companys correcats, tenen un avituallament complicat. Veig en Vicente i per fi en Sancli ! Em dona una esponja, i molts ànims ( de fet no gaire… jeje , em diu – tio que fots “massa” bona cara ! ).
La Plaça Sant Jaume i Rambla, a petar de gent animant. Ja li tenim el peu al coll.

Paral·lel, Sant Pau, Sepulveda i la GLORIA ! 🙂
Busco la familia i no la veig… haviem quedat a Sepulveda… encaro la recta final i veig l’Èric a dins les valles, li dic si vol venir i diu que si. Fem els últims 300m junts. Va content perquè anem avançant corredors !

Meta : 3h 38′

L’objectiu principal, que era acabar, assolit. La marca ja és un altre tema…
Mesos endarrera, em diuen aquest temps i no m’ho crec. Ara, potser la sensació de no haver apretat al màxim., haguès  continuat uns kms més… Però per a què ? He disfrutat moltíssim de la 1ª Marató, fins i tot potser hi tornaré…
Com diu el Marc, ja tinc marca a superar. I no està tan malament, no ? Que em vaig cansar, eh ? i força. Que les cames, 2 dies desprès encara es queixen… 🙂
Si hi ha segona Marató, per intentar forçar potser és quan peto del tot. Ja es veurà. De moment a gaudir d’aquesta.

Fotos : ( gracies a l’Anna, la Bet, l’Assumpta i la gent de corredors.cat )

El track :
http://runkeeper.com/user/Malfieten/activity/27767468

Per acabar, que no soni a tòpic : m’agradaria donar les gracies a tots els qui fan possible la cursa i sobretot als animadors, hi ham moments on vas “flotant”, no oblidaré facilment el pas per Glories, Arc de Triomf, Rambla…
I sobretot agrair a la familia per fer la cursa alternativa, metro amunt metro avall per veure’m 3 cops.
I a la gran familia de corredors.cat. I sobretot al gran company i amic Sancli, em vas fer emocionar !