Uns companys del forum de corredors.cat , “capitanejats” per en Carles van montant sortides per la zona de Montserrat, com tinc vacances, dimecres 19 m’hi apunto.
Pensaba que era una sortida “normal” però a última hora veig que és una crono-escalada individual : Monistrol-Monestir i Monestir-Sant Jeroni…
Ara que ja hi estic apuntat no em faré enrera…
Amb una mica de cangueli em presento a Monistrol a l’hora prevista, les 17h d’un dels dies més calurosos de l’estiu…
No conec ningú dels companys, però de seguida hi ha feeling.
En total som 8 : en Carles, en Guido, el seu colega Mecansao, el Jballest, la Marta i el seu fill, l’Oscar, el Pedro, que puja abans a ritme més “lent” i un servidor.
A les 5 en punt, crono a zero i amunt !
La pujada fins al Monestir pels 3/4 no la conec, és per on puja la Matagalls-Montserrat, m’anirà bé passar-hi ara…
Surt en Guido ( Jaume ) com un coet, es disposa a marcar el record i destrosssarà el crono… el segueixen el Mecansao i l’OScar i darrera en Carles i jo més o menys al mateix ritme. Darrera pugen el Jordi i la Marta.
Als últims trams de pujada al Monestir em passa en Carles, es coneix el camí de pam a pam i va regulant, jo vaig a tope…
Dalt la font del Monestir : 36’25s , molt bon temps però bastant tocadet…
Descanso poc més d’1′, hidrato i amunt un altre cop !
La pujada a Sant Jeroni se’m fa dura… les escales costen i només corro als trams superiors on el camí ja no té escales i el terreny és millor. No obstant no està malament del tot….40’48s. És pot baixar facilment crec.
Arribant al cim - Foto Pedro -
A dalt reagrupament, xerradeta i avall. La Marta assenyada diu que baixa per pista al Monestir i despres pels 3/4. La resta seguim a en Carles, diu que farem baixada pel monestir, també.
Comencem a baixar desprès de l’ermita de Sant Jeroni però de seguida tombem a l’esquerra, caminet maco maco, per les Lluernes en diuen, passem per varies agulles emblemàtiques i baixem fins Sant Benet, desprès recuperem el camí de pujada i el desfem fins a Monistrol.
Trigo 1h05′ a baixar-ho tot, ritme alegre…
Entreno dels bons i amb bona companyia, es pot demanar més ?
Aquesta ruta és fantàstica. Si hi afegim el camí de l’arrel (crec q qualsevol q faci “s’enganxa” a córrer per la muntanya) tenim una ruta no massa dura però d’una bellesa incontestable.
No et vas entretenir amb aquest temps i a més, sense conèixer-lo. Que n’aprenguin!
Enhorabonaaa!!Esta molt be eh…Segueix aixi i la Matagalls-Montserrat sera un passeig, pena que no us pugui venir a veure com arribeu…
Aquests “entrenaments” són els que fan afició! Tour-de-France, Tour-de-France!
Retroenllaç: Malfieten Runs » Blog Archive » XXX Matagalls – Montserrat