La recuperació dels lligaments del turmell va més lenta del que esperava, encara tinc molèsties si intento correr fort.
Doncs per no estar parats, fem sortides o bé sol amb la Sandra caminant a ritme viu.
Fa temps vaig descobrir el mon del Geocaching, en tenia curiositat i avui hem decidit probar-ho :
molt divertit, excursioneta per la comarca i trobada del “tresor” inclosa.
No serà pas la última vegada que ho fem, ens ha agradat força, una manera fàcil de descobrir terrenys desconeguts i fer cames…
FIns i tot alguns trams plans hem decidit correr suament, i les molèsties van minvant…
Vinga nano, que ja ho tens !, que t’estem esperant per estrenar corriols.
Cuidat !
Gracies pels ànims !
de veritat, s’agraeixen molt.
Ostres, fa temps vaig estar parlant amb una companya del treball que també es dedica els caps de setmana al Geocaching. Imagino que és allò de les fiambreres amagades i que les has de trobar, no? Quina llàstima que estiguin buides, perquè una bona paella segur que te la menjaries quan la trobes… 😉
Hola Albert,
M’alegro que la recuperació ja sigui un fet i estiguis a punt de donar el pas als entrenaments quotidians
Jo ara també estic amb un esguinç -petit- al peu dret. Vaig tenir una reblincada a la Cursa del Pic del Vent i en vaig tenir una altra a la mateixa zona diumenge passat a la Marxa dels Matxos. En aquest peu mai em faig mal i mira, s’ha de “provar” tot… De fet, em fa mal la zona de l’empeine, o sigui, em sembla que és el lateral extern
Qualsevol comentari per part teva serà d’agrair
Fins aviat
Lluís
Jordi, això ja seria la bomba !, de veritat, és divertit, i amb nens pot ser una bona manera de fer sortidetes.
Luigi, soc fatal donant consells, fins i tot a mi mateix…, de fet jo vaig seguir el teu últim : caminar molt ! vas recuperant la musculatura a poc a poc i serveix alhora per treure una mica el “mono” de no poder correr.
Espero que aviat ens podem trobar en alguna sortida.