El dia 8 de febrer es feia la 3a edició de la SantRunMon, la cursa rural de Sant Ramon, a la Segarra.
No havia pogut participar en les dues edicions anteriors, encara que el primer any vaig a anar a fer el recorregut uns dies abans de la cursa. Em va agradar molt.
Arribava a la cursa amb molt poca preparació, sobretot per la distància, feia molt temps que no passava de 15kms.. em falta temps! Però les ganes a tope, això si.
Molt, molt fred. No és pas un tòpic. Arribo aviat al poble, recullo dorsal i em tanco al cotxe fins 10 minuts abans de la sortida. A fora -3 graus!
Poc temps per saludar al Xuti i el Jordi Estany a la sortida i pam, endavant!
M’ho prenc amb calma, amb la sensació de no anar al màxim però tampoc d’anar molt sobrat, tinc por que se’m faci massa llarg.
El circuit està impressionant, molta neu! Un puja i baixa constant, no molt desnivell de cop però si continuament, i això es va notant.
Ens tenen preparats molts avituallaments, cada 4 o 5 km un, i a cadascun una colla de voluntaris super atents, simpàtics… un 10! moltes gràcies!
La segona part del recorregut, que puja cap a Malacara, fantàstica, corriol i més corriol. Preciòs.
Els últims 3 o 4 km em costen, part per la riera en pujadeta i la cirereta final fins dalt el poble m’exprimeixen bastant, però ja hi som!
Arribo encantat, molt content. M’ho he passat de conya, m’ha agradat molt. Que més vull, un parell d’hores fent l’esport que més m’agrada i envoltat d’un bon rottllo i un bon circuit. L’any que ve, guardeu-me un lloc! 🙂