Diumenge 22 de Maig es celebrava la 1ª edició de la cursa de muntanya de Castelltallat. 13.5 kms per pista gairebé tot i mb un perfil de puja i baixa constant.
L’horari, la proximitat i la “casolanitat” de la cursa em fan decidir per anar-hi. No és potser una cursa massa per a mi, molt pistera, “ràpida” i “curta” però per passar una bona estona de diumenge perfecte.
Un luxe, diumenge i despertador a les 7:45 ! La cursa és a les 9:30. Esmorzar i cap a Castelltallat.
Soc dels primers en arribar, agafo el dorsal tranquilament i em deixo publicitar les bambes Icebug, tenen molt bna pinta, sobretot en terreny moll. El noi d’Stadion Manresa i té una parada.
Gairebé son les 9. Haurem d’escalfar. Vaig al cotxe a treure roba i puc desvitualitzar una cara més, és el Joan Carles “Marathon Man“, bon blocaire i “twittero”. Un plaer !
Tot escalfant pujo cap a l’observatori i aprofito per fer un geocaching ( això és malatís…) a les runes del que devia ser el castell de Castelltallat.
Les 9:20, corre que comencen ! Baixo a la sortida rapidament i com som pocs, uns 120, em coloco molt endavant. Tot petant la xerrada amb el Joan Carles i el germà d’en Miquel Serra ens donen la sortida.
La gent surt esperitada! com sempre, però avui que és “curt” encara més. I jo igual.
Els 2 primers kms son asfalt, en lleugera pujada. Deseguida veig que m’estic passant, cadascun per sota de 4:30’/km…
Ja vaig ofegat. però ara ja està fet. A intentar aguantar aquest ritme infernal tot el que pugui…
Davant s’en van 15 o 20 màquines i jo em quedo en terreny de ningú, vaig sol.
Els quilometres van passant pujant i baixant continuament, no cap cosa exagerada però prou per deixar les cames ben tocades.
Llàstima que a les baixades no puc apretar gaire més, però puc aguantar el ritme més o menys alt tota l’estona.
A partir del km 8 arribava el tram més difícil, pujades dretes. Com ja ens havien avisat, s’em van fer menys dures del que esperava.
Vaig trampejant fins al km 12, un corriol de baixada, el tram m’es maco de la cursa. Desprès empalmem amb l’últim km.
Ens tenen preparada un arribada que caldrà suarla, tot va pujant però els últims 300-400 metres son bestials. Una rampa impressionant. Aquí un momnet de flaquesa em fa caminar uns metres i tot. Queden pocs metres i requereix un últim esforç, ara que m’ha costat tan… Em refaig i arribo a meta dignament.
Total : 13.5kms, 1h04′ ( a 4.44’/km de mitjana )
Totalment satisfet i fins i tot sorprès de la mitjana aconseguida.
L’any que ve, per poc que pugui, hi torno. La única ” pega” que hi veig és l’excès de pista, trobo a faltar més tram de corriol, que no sé si la zona en pot donar…