Dissabte 24 de setembre, a Begues es celebra la segona edició de la Ruta de les 10 Ermites. 52kms i 2000m+.

Feia dies que la tenia al calendari com a problable, dissbte, festa a la feina i una tirada llarga que fa temps que no passo de 20km… A Navàs en Jordi Balleta me’n parla bé, doncs endavant !

La zona per on es fa no la conec de res, només en tinc alguna referència de la Cursa de la Roca Negra i d’algun comentari d’en Tamayo al facebook, és la seva zona d’entrenament…
Una mica il·lús potser, però pensava que al ser al litoral no podia ser  molt dura. El perfil dibuixa puja i baixa però fins que no ets sobre el terreny no t’en fas la idea, almenys a mi em passa…

Despertador a les 4 Am, fa mal. 1h15′ de cotxe i ja soc a la sotida.

Salutació als 4 coneguts correcats i som-hi !

A la sortida ja xispeja, les previsions no eren pas de pluja!  De nit i plovisquejant, un tram de baixada amb pedra molla és fa “difícil”. El frontal fa estona que m’avisa de poca pila però vaig tirant, espero que aguanti una horeta i es farà de  dia.
Els primers quilòmetres, últimament em passa, se’m fan llargs, durs. Mandra, poques ganes… A sobre la pluja cada cop es més present i quan portem 10 o 12 kms i  aenm pujant, cau un xàfec intens, llamps i trons a sobre, xops i terreny enfangat.

La cursa és un continu puja-baixa, ja ho tenen això les ermites que normalment les fan sobre els turons…  Vaig fent, agafant ritme, molls com anem, si parem som pell.
Passen els kms i vaig agafant ganes, motivació. Escolta

nt els cos i donant-li algun gel i recuperation va aguantant.

Km 30, punt clau. Torrelles de Llobregat. Paro 5 minuts, omplo aigua, menjo un parell de plàtans i em canvio de mitjons. Al cap de 5′ tornaran a estar xops però crec que m’anirà bé.

Surto motivat, ara els kms ja es van descontant. Ja diuen que en això de la “llarga” distància el cap hi fa molt.