11 mesos desprès de la lesió al peu, retorn a la competició !
A Monistrol de Calders fan la 2ª edició de la Cursa del Sot, 12 kms i 500m+. Una bona opció per començar la temporada, pocs quilometres, no estan les cames per excessos, “desnivell” i dissabte a la tarda.
La Sandra, que últimament està on fire diu que també ve. Desprès de la “nostra” Punktrail té ganes de més canya!
En Sancli també hi participarà.
Ben d’hora ja som a MOnistrol, només arribar ja veiem que el poble està envoltat de muntanyes… la Sandra ja es queixa : -que quedaré última, será massa dur, em perdre…. 🙂
En Marc arriba a última hora, ve d’un dinar heavy i encara està mastegant els últims trossos de butifarra! A patir…
Un cop en cursa, la Sandra és posa cap a darrera. Jo i el Marca anem tirant. En un tap aconsegueixo avançar 4 o 5 corredors i en Marc es queda tapat, Vaig endavant i ja no ens veurem més. Son les 5 de la tarda, molta calor, i intentant fer la digestió de la barbacoa…
El recorregut ESPECTACULAR, 2 bones pujades, sobretot la segona i la resta corriol i corriol, d’aquells de correr. Per dins el bosc, riera. Magnífic.
En cursa estic eufòric. Em sento bé i amb ganes. Vaig tirant fort, sobretot els trams de bosc. Disfruto com un nen.
A mitja cursa penso que potser m’estic passant de ritme, però ara ja no hi ha excusa, a aguantar fins el final.
Les últimes baixades, a tope, tècniques però baixo prou lleuger i segur. Algun cop em freno pensant en que no em vull lesionar un altre cop!
Anem en grupet de 4 o 5 i em porten collat, però ja hi som.
Arribada al poble, a meta cal tocar la campana i desprès un bon berenar. Amb cervesa i tot, això ja comença a ser habitual, com dirien els koales : que n’aprenguin!
Total: 1h13′, el 26è de 130. No està gens malament…
I el millor, les sensacions. El peu perfecte i de cames i cardio prou bé.
En Sancli arriba 10 minuts desprès i la Sandra en 20′ més. Pensava que em mataria despres de les pujadotes però que va, arriba molt contenta i sencera. Felicitats… 😉
Ostres! Què bo, jo vaig ser el 25è! Tu erets el que em perseguía al final i em vaig negar a ser superat; ja m’havien passat dos en aquella última mini pujada :).
Molt bona crónica, el paisatge i cami increible. Tot i així, pel que fa a les sensacions, jo ho vaig passar un pel malament jeje. Sóc corredor de traçats plans i les dues pujades, en especial la segona va ser un malson a vegades; i no estic acoustumat a “caminar” en curses. Em vaig portar al limit (i em vaig negar a parar, soc així). El traçat pel bosc, rieres, camps a través…impressionants.
Salut!
Albert, enhorabona per la cursa i si després de tants mesos sense córrer has fet aquest molt bon paper, no hi haurà qui t’enxampi.
A veure si coincidim en alguna altra.
Salutacions.
JC