Marxa dura la que varem fer dissabte per les muntanyes de Prades, 68kms i gairebé 5000m de desnivell acumulat…
Aquí va la crònica :
Abans del les 7 del matí tohom apunt, foto “oficial” correcats, una bona colla, tot i que molts ja venien de la ja “mítica” marató del Congost del cap de setmana anterior.
Hi ha un grupet amb la intenció de conservar molt i caminar força i altres a veure que passa…
Sortim amb mandra, xerrant i rient, però tocaria anar per feina…
En massa i en bodi se’n van corrent carrer amunt, en jballesta sembla que els segueixi tot i que desprès es repensa i se’n despenja.
Jo intento ser moderat i vaig trotant molt lent… tot i així sortint del poble ja he passat tots el marxadors.
Vaig regulant, això és molt llarg i no vull patir problemes musculars gaire d’hora…
Ritme suau, corrent on es pugui i caminant ràpid les pujades.
Anem cap a l’Albiol, km 11, de moment tot lleugera pujada, fins el tallafocs, gran pujada 🙂 la vista desde baix amb els correodrs enfilant, espectacular !
En 2h30′ soc a Mont-ral, de moment mol bé. Els avituallaments molt correctes i la “barreja” que porto al bidonet sembla que em va força bé a les potes…
Vaig en diferents grupets, però amb cap companyia fixa, ara m’avanço, ara m’avancen. Una bona companyia m’hagués anat bé aquí, però soc de ritme molt “personal” i difícil d’acompanyar…
Trobo a faltar l’mp3 en algun tram !!!
Baixant cap a Farena, avituallament del km 24, passo al massa, em perdo i despres el torno a passar… 🙂 el recorregut està molt ben marcat, però en algun tram… jo que soc de mala orientació… sort que el parell de perdudes que tinc son de centenars de metres com a molt.
Sortint de Farena, del km26 al 32 ve una de les 2 pujades besties del dia, enfilem els cogullons, refugi de la FEEC, a 1050m d’alçada. L’útim tram es força dret però vaig avançant molta gent, encara vaig fort i l’estelada que ens saluda desde dalt dona empenta extra.
Aquí cauen 2 entrepans de Nocilla, mmmm, gracies !
Uns estiraments dins el refugi i continuem.
Uns 5-6 kms de puja i baixa fins al punt més alt del dia, el Tossal de la Baltasana, 1203m, cim comarcal per partida doble, del Baix Camp i de la Conca de Barberà.
Aquí dalt fa un vent fortíssim !
Ja en portem 38, 5h30′ .
Aquí tinc un moment de “baixada” important, les barrejes de bocates, f.secs, cocacola, isostar, etc… em tenen l’estomac rebotat fa estona. Em desempallego del problema dins un bosquet i continuo més “lleuger” 😉
Baixada dreta fins a Prades, 42kms, gairebé 6 hores.La moral a tope !
Aquí cauen 2 entrepans més, de botifarra, impressionant. Fruits secs, isotònic i continuem.
Sortint de Prades m’enllaça en David Gubern, de la UECANOIA, fem petar la xerrada molta estona, batalletes, coneguts comuns, projectes, el club,etc… la seva dona també és a la cursa, avui fan l’aniversari de boda ! 🙂 on millor per celebrar-ho ?
Anem junts fins al control i avituallament de Capafonts i seguim junts per encarar la última pujada forta, uns 350m+ en uns 4kms que a aquesta hora ja costen…
Abans d’arribar al cim passem primer per sota i desprès per damunt del Pont de Goi, espectacular pont natural.
Ja som al km 53, ara a priori “només” en queden 15 de baixada !
En David baixa molt bé i encara té pota, ens despedim i marxa pitant. ( al final em treurà 20 minuts!)
A mi aquests darrers quilòmetres se’m fan llarguíssims, els falsos plans els he de caminar i les baixades plenes de pedres i esbarzers tampoc son ràpides.
Arribo al darrer control de l’Albiol tocadet, tot i això encara passo 3 o 4 corredors baixant cap a la Selva.
Últims quilòmetres per pista i asfalt on sorprenentment encara puc correr !
Entrant al poble, la darrera perduda… amb un grupet de 3 ens n’anem a la dreta i arribem al passeig del poliespotiu per un carrer lateral desprès de preguntar-li a un nen que ens mira sorprès..
Per fi el final ! 9h40′ !
Jo fent càlculs abans de sortir, tenia al cap les 10 hores. Estant bé creia poder aconseguir-ho. Al final tot i els monents de “baixon”, 20′ menys.
Al pavelló felicito al bodi i al David, molt bona cursa nois ! i sense poder esperar la resta de coneguts, cap a Bellpuig que m’espera la family…
La propera, encara podria sortir alguna cosa a l’abril… sinó el 9 de maig a la Cursa de l’Alba.
Fotos: Jordi Ballesta , totes les fotos
Molt bé Albert! Felicitats per la cursa!!! I bona crònica també! Salut!
em tenies ben bé a tiru, bandidu, jajaja…. bona cursa, sense problemes de rampes com en altres ocasions. Fins la propera.
Salut.
Felicitats pel teu temps i amb parada tècnica….portaves clinex oi??
Jeje, si, sempre cala anar preparat per aixó…
Molt bé tiu!
Al final sembla q sense pals. Vas córrer amb cap i vas menjar bé. Potser massa, però cal agafar l’entrepà de butifarra a les marxes 😉
Faràs una bona cursa de l’Alba!
Sort
Felicitats nanuuu!!! M’encanten les teves cròniques,….
Salut i km’s!