Diumenge 28 es disputaven els 10 quilòmetres de Manresa, circuit urbà diuen que força ràpid però no pas pla, puja o baixa en molts trams.
Com que la Sandra sembla que s’està enganxant en això de les curses no li pararé pas els peus, ens hi inscribim els dos, i a més la Paula, companya de sortides de la Sandra.
Personalment ara mateix, no em fa molta gracia aquest tipus de cursa, asfalt, ràpid, curt… 3 ingredients poc motivadors… però de tant en tant van bé per poder testejar com està la “màquinaria”.

Com sé que en Sancli també hi va em proposo intentar seguirlo. La Sandra anirà més tranquila sola.

Doncs ben d’hora som a Manresa, els 3. L’Adrià se n’encarregarà de portar els nens i fer-nos de  fotògraf, gracies…
Fa molt fred, quina mandra. Sort que desprès, durant la cursa sembla que afluixa i es corre molt bé, tret d’algun tram on el vent es nota.
Recollint el dorsal podem saludar els companys Xavier Bonastre i Francesc Soria. A l’espectativa del que podem fer, jo també. desde juny de 2009 no faig una cursa de 10km… a Vilanova de Bellpuig, semblava que estava millor que ara, vaig fer.hi 42’44s, el meu record personal.

A les 10 haviem quedat amb el Marc, escalfarem una mica abans de la cursa. Saludant a tots els coneguts que anem trobant passeig amunt i avall, poc escalfem. 🙂

A les 10:30 sortida, campi qui pugui. Amb el Marc sortim a fer el que puguem, si podem seguirnos bé i sinó també.
Potser sortim endarrerits, ja que avancem ràpidament molta gent, fins i tot a mitja baixada passem la Sandra i la Paula!
El primer km és molt ràpid, baixa i s’ha d’aprofitar, 3’50s.
Vaig mirant endarrera i no veig el Marc, no crec que m’hagi passat, s’haurà quedat frenat enmig d’algun grupet mentre jo esquivava corredors.

Fins el km 5 toca pujar, no molt dur però puja. A aguantar el ritme, que veig que no es pas lent. Em van passant els quilòmetres a 4:15-4:20. Anem bé, que duri.
Al km 5 avituallament, potser l’única pega que li posaria a la organització, gots d’aigua. És impossible ferun glop d’un got ple d’aigua mentre es corre. Impossible. Sort que no fa calor…

Baixada cap al congost, ara baixa de valent, encara amb forces passen kms a menys de 4′.
Un cop a baix, falta el tram més dur, retorn al Passeig, últims 2 kms, Els primners 500m i els darrers pugen de veritat. Ara ja està fet i cal apretar les dents.

Veig l’Adri i els nens aprop de l’arribada. S’ho han currat i ens han pogut veure 4 cops!
“Només” cal pujar el passeig per darrer cop i encarar la meta de baixada pel centre del passeig.

Jo mateix estic sorprès dels ritmes que he pogut aguantar, sense defallir, arribo a meta en 41’35s, Millor marca personal ! 🙂 i sense entrenar pas per aquests ritmes i distància ! Com dirien “No estamos tan mal”.
A menys d’un minut arriben en Soria i el Sancli, molt bé nois.
La Sandra també fa marca, 50’30s i la Paula 53′.

Total: 41’35s,  el 197 de la general i 93 de la meva categoria.

Classificacions