Desprès de la setmana refredat, amb antibiòtic i ibuprofens a dojo, arriba dissabte amb molt poca fe. No veig gens clar amb l’estat que em trobo d’afrontar una cursa com la MM, 83 kms, amb uns 5000m de desnivell i de nit…
Decideixo anar-hi,  pas a pas, ja aniré veient com vaig.

A les 15:30 quedem a Manresa, l’Onti, en Marc i un servidor. El David ens fa de xòfer fins a CollFornic, gracies David!

Abans de les 17H ja som al coll, ja hi ha molt ambient, recollim tarja de pas, samarreta i a esperar la sortida.

No les tinc totes, l’hora que passem esperant tinc fred i em noto cansat… espero que amb els kms m’animi…
En Marc i jo anem una mica venuts, és la nostra primera participació, sort de l’Onti que ens guiarà i assessorarà tot el recorregut, s’ho coneix bé i sap on podem patir.

A les 18:12 ens toca sortir.

Caminem tranquilament fins al coll on  molta gent anima als participants.  Accelerem una mica i anem avançant gent, fins al km6 va pujant i a ritme constant pasem molt caminadors.

Desprès pista bona de baixada, correm força, hem de passar el màxim de caminadors possible abans d’arribar al corriol.

Passem pel Control 1.
Aquí passem al Pedro de corredors.cat, va lesionat i la intentarà fer caminant, sort !
El primer tram de corriol el fem prou bé, poca aglomeració. El 2on tram, abans d’Aiguafreda ja trobem més tap, caminem, no passa res, ja tindrem temps per correr…
El primer ensurt del “dia”, em torço el turmell baixant i em fa mal… em dura poca estona.
A Aiguafreda molta gent animant, bona senyal, si encara animen és que no ha passat molta gent…
Trobem els companys de Tv3 que es preparen per fer una connexió en directe pel TN Vespre, salutació i amunt.

Sortim d’Aiguafreda i entrem al bosc, comença a ser fosc, com desprès ve pista ampla, no posarem frontals fins al 2on Control de pas, km19, portem 2h30′.
Des del Control a l’avituallament, i abans durant la pujada, la visió enrera és espectacular, centenars de llumetes anant pel bosc, encara baixant cap Aiguafreda o a la pista per sota nostre.

1er avituallament, anem molt bé, entrepanet de tonyina, omplin aigua i seguim.
A cada parada, l’Onti ens explica el que trobarem a continuació, ara pujada,ara baixada, reservem…
Anem passant kms amunt i avall, animats, jo cada vegada em trobo més bé.
Passem a un correcat, en Fuentes, va amb una samarreta del Teide 0-4-0,  l’hem d’aconseguir eh?

Comença el Barça, el Marc es posa la radio i anirà cantant els gols, al minut 3 de partit el primer, se senten celebracions davant i darrera nostre.

Al km 30 començo  a sentir els bessons pesats, comencem aviat ! En un canvi de ritme, al començar a correr sento una estrabada, ufff…
Estiro una mica i seguim.
Un gel, ibuprofé i l’Arnica que em dona l’Onti sembla que fan efecte i vaig tirant conservador.
No hi ha gaire respirs, fins el km 37 puja de nou, al coll de Matafaluga, em va bé, els bessons em molesten menys pujant…

Un cop dalt, poc desprès  del Control 4, ja es veuen les llums de Sant LLorenç  Savall, poc més de la meitat de recorregut. Punt crític, civilització, bon avituallament i molt perill de deixar-ho aquí… és el lloc on més gent plega…
Fem la Marató en 6h24′, hem anat molt conservadors, que ens farà falta…

Anem bé. Molt animats. Avituallament rapidet i seguim.
Al mig del poble, com llops famèlics, una filera de taxis amb la llum verda de “lliure”, amenaçadors… una mala jugada pel cap i les cames que a aquestes alçades ja van tocats…

Uns 5kms desprès de Sant Llorenç arribem al Control 5, aquí comença “lo més dur”. Portem 50 kms i venen 2 colls importants, l’Onti ja ens té avisat que el coll de grua sembla poca cosa al mapa però a l’hora de la veritat es fa dur. I tan si es fa dur !
Uns 6kms de pujada fins al control 6 que se’m fan llargs, llargs… i per les queixes i renecs del Marc sembla que a ell també. L’Onti va davant tirant dels 2 “morts”.
Un cop dalt, baixadeta per recuperar, a mi els bessons no em deixen correr gaire… una altra Arnica i segueixo trampejant la situació…
Hem sembla que és aquí on tontament xoco els pals amb els del Marc i caic a terra. Res greu.

L’última gran pujada abans de la del Monestir, el coll del Queixal, vist l’anterior, aques no em sembla tan dur. Els ànims ajuden, “només” ens queden 20kms…

Baixada a buscar Vacarisses, abans però hem de pujar un collet que a aquestes alçades fa mal, “només”  100m de desnivell pero es noten.

Per fi arribem a terreny conegut ! Vacarisses !
Els ànims estan a tope, aquest tram que ens falta, 13kms, l’hem fet fa poc i no hi podem fallar. (varem fer 1h40′, avui 2h15′)

Fa estona que ens acompanya un noi d’Òdena, va lleuger, pantalons curts, maniga curta, bidonet i frontal. Es queda sense piles i li fem llum, ens intenta seguir, encara que a trams diu que li costa.

Entrem a Monistrol, algú anima, son les 7 del matí.
Encarem la última pujada animats, sabem que és dura però estem segurs que pugem, com sigui però pugem!

I resulta que el cap i fa molt ! Pugem molt lleugers,  “només” 55′ per arribar al Monestir. Al tram final, l’Onti tira més fort, té el seu rècord en 13h44′ i veu que pot rebaixarlo. L’animem.
Arribem a meta eufòrics, fins i tot els últims esglaons de 2 en 2.
Acaba la 1ra participació del Marc i meva  amb molt bon temps, 13h37′.
L’Onti pot fer el seu rècord, almenys no hem “interromput” el seu repte.

Felicitacions mútues i foto final.

Aquí puc saludar un noi, perdona no sé el nom, que varem coincidir a la Borges-Montblanc, ha fet 13h:03, felicitats!

Ens ve a recollir la parella de l’Onti, la Concep, moltes gracies…

La conclusió:
en calent en Marc i jo varem dir no sé quants cops :  “això és massa llarg per nosaltres !” ara amb perspectiva, potser hi tornaríem no ?
Sort de l’Onti que ens portaba, estic convençut que almenys jo, el Marc no sé, haguès portat un ritme massa alt, no haguès passat pas del km 50…
Gracies un altre cop.

Felicitar a tots els participants, molt bon ambient, i sobretot al màquina d’en “Guido” en Jaume Folguera, un correcat que varem coincidir en un entreno, 8h21′ ! mare meva!