Arriba l’hora d’afrontar un dels grans reptes de la temporada, i no és cap cursa.
Com ja va sent un clàssic, toca fer un cim sortint de nivell de mar, un “0-Summit” o “mar i muntanya”.
Aquest cop tenim el pla de pujar al cim del Canigó.
El plantejament de la sortida ha anat canviant amb la seva preparació. Al final, i gracies al bon ull de l’amic i company de feina @xavibalada, triem la sortida des del poble turístic d’Argelers.
Tenim 40kms fins a Arles-su-Tech des don realment comença la llarga pujada, uns 35kms i 2400m+ pel GR10.
Per fer una mica més factible la sortida, la plantegem com una “duatló”, farem el tram “pla” en bici i la resta a peu, i si podem en una sola jornada.
En Marc i l’Onti pugen amb la furgo i jo amb el cotxe. El deixo a Arles-sur-Tech. EL tindrem aquí per deixar les bici quan acabem el tram de 2 rodes. I també com a possible “escapatoria”.
Hem recullen i marxem a Argelers, mentres fem una inspecció del tram de bici. No ens queda molt clar i desprès tornarem per repassarlo…
Els campings de la zona de platja estan tots plens ! Els francesos deuen fer vacances i la zona els deu tirar…
“Dormirem” a la furgo, com era previst, però a la vora del camí.
Sopar de pasta i ben d’hora al llit. Tenim 3 hores fins el despertador !
Només estirarnos, el Marc ja dorm! Jo, res. La “forta respiració” del company i la gent que va passant per la vora fa impossible que tanqui els ulls. Que hi farem!
Les 2h15′. Despertador. Mandrosament ens posem en marxa. Fa bon temps, fresqueta agraïda.
Esmorzar ràpid, preparem les bicis i “al lío”
El tram de bici va passant per carreteres locals, molt tranquiles, i en aquestes hores encara més. Ens creuem amb algun vianant que al·lucina de veure 3 matats a aquelles hores pedalant. Ens creuem amb els gendarmes però no ens diuen res… El googlemaps ens portarà fins a Arles perfectament.
El ritme és molt conservador però jo vaig forçat… un altre cop el p.fre de darrera la bici em fa la guitza. Vaig frenat i tot el tram és om si puges. Em rallo bastant.
En 2 hores fem els 40kms fins a Arles, dins el temps previst
Per fi s’ha acabat la bici.
Canviem de disciplina prou rapidament, mengem alguna cosa i a caminar. Comencem ben animats.
Una de les preocupacions que teniem era el tema aigua, no hi ha problema, anem trobant diverses fonts o baixades d’aigua prou sovint. Fa calor i cal hidratarse bé.
Passem un gran refugi, Batera? i arribem al següent objectiu, el coll de descarga, 1400m. Portem uns 12kms, de moment molt bé, entre pistes, corriols, prats i falgueres.
Continuem pujant, coll de la cirera, 1800m. Ara comença un dels trams que ens fa més por, gairebé 400m de desnivell negatiu, és a dir, perdem alçada… baixa i baixa. Fins la refugi de l’Estanyol, a uns 1475m.
Durant la baixada anem fent comentaris de la ruta prevista, tornarem per aqui ? hi ha alternativa ? se m’acut la opció de baixar directament a Prats de Molló, el poble següent a Arles. No avencem esdeveniments, primer hem de fer cim i encara és molt lluny…
Despres del refugi torna a tirar amunt, fins la carnisserie, a uns 1700m, despres planeja una bona estona.
A prat de Cabrera, arribem a la pista que puja cap a Cortalets, hi ha la opció pista o corriol per dins el bosc. Triem aquesta segona, uns 4kms on pugem els 500m+ que ens falten fins al refugi, 2100m.
Aquest tram és fa força dur, portem 6 hores + 2 de bici… fa calor i puja dret.
Abans d’arribar al refugi de Cortalets passem per la zona on encara hi ha restes d’un accident d’avió, un DC3 a l’any 1961. Varen morir els 34 ocupants… link
Intentem fer un Geocaching rapid però no el trobem. Marxem que tenim pressa…
Al refugi, força gent, ambient de centre excursionista. Sobretot gent gran, l’accès per pista fins aquí dalt fa que tothom pugui gaudir del refugi i del ràpid ascens al cim. “Només” 600m més munt…
Hi fem parada llarga per recuperar forces, que ja arriben força baixes.
Alguna amanida, “omelettes” i butifarra. Piles recarregades. Desdel refugi és veu el cim, els nuvols hi passen ràpid, el vent deu ser fort allà dalt…
1 hora i continuem. Hem pujat en 7 hores des d’Arles, gairebé ja 30kms a peu.
El retol oficial diu 1h40′ al cim. Pugem molt animats, refets desprès del descans.
El sender s’enfila rapidament, més amunt ja fa fresca, parem a posar roba. Son gairebé les 3 de la tarda, la gent ja baixa, no és molt bona hora per fer un cim…
Tinc un breu moment d’emoció al creuarme amb una familía sencera, un nen ja grandet i 1 nen i nena ben petits. Baixen del cim acompanyats dels pares, no sé perquè però em fan emocionar. Felicitem als nanos. Per ells deu ser un gran esforç. Deu ser que em fan una mica d’enveja…
Ja som dalt ! Fa vent i és fred.
Felicitacions mútues pel repte aconseguit. Ens aprofitem de l’únic noi que hi ha a dalt per fernos fotos.
Ell ha pujat per la ximeneia, una grimpada que sembla “divertida”.
Havíem decidit intentar baixar del cim fent ruta circular, intentar baixar cap a Prats de Molló i d’allí a Arles, i si poguessim recuperar bicis i cap Argelers i tot… seria molt maco…
Baixem per la ximneia, una desgrimpada una mica arriscada, de pujada sembla senzilla, de baixada també. Però un error pot ser molt greu. M’agrada molt aquest tram.
A mesura que baixem, disminueix molt la dificultat. A baix podem contemplar la bretxa Durier, amb un petit rapel et permet fer una bona ruta circular al cim i retornar a Cortalets.
Un cop als Prats de sota el circ ens venen els dubtes. El track que tenim al gps no segueix cap camí clar, ens hauriem de dirigir cap al refugi d’Estables, però no veiem la ruta a seguir.
Preguntem a diferents excursionistes que hi ha a la zona i no ens saben dir pas res d’aquest refugi… Que fem ?
Decidim assegurar, no ens arriscarem. S’està tapant i són les 4 de la tarda.
El camí que seguim ens portaria al refugi de Mariailles, una bona volta al massís que ens portaria molt lluny del cotxe, però és la opció “segura”
Ho fem. decidim anar al Mariailes i allà ja veurem que fem…
Baixada llarga per arribar al refugi, ja anem cansats.
Al refugi, tracte exquisit, n’hi ha molts que n’haurien d’aprendre… Els nois que el porten, super amables. Si no volem fer nit al refugi, ens aconsellen baixar fins al Coll de Jou on poden acedir taxis i ens portaria a on volguessim. Ells mateixos ens hi truquen i ens passen el telefon, bé, li passen al Marc que és el qui sap francès…
Acordem hora i preu i baixem 1 hora pel GR i pista fins al coll. Un taxista de Vernet les Bains ens espera.
Ens porta a Argelers. Hem tancat el cercle.
Fa unes hores teniem coll avall que ens hauriem de quedar la nit al refugi i l’endemà decidir que fer. Hem estat de sort.
Agafem la furgo i cap a Arles. Repartim material, bicis…
En Marc i jo decidim tirar cap a casa, tot i el cansament preferim fer 3 hores de cotxe i dormir a casa. L’Onti, més assenyat, dorm a la furgo l’endemà tirarà avall.
Viatge lent… obres per tot arreu, AP7, Eix Tranversal. Son, cansament… I per acabar-ho d’adobar control d’alcoholemia a Manresa, els mossos fan cara de no entendre res quan ens pregunten : -d’on veniu? .Jo no aconsegueixo contestar i el Marc diu : -de França… Bufo a l’alcoholimetre ( crec que els hi dono l’última al·lenada que tinc…). Bona nit!
Objectiu assolit !
Ens quedem amb els dubtes de si el camí que intentavem fer de baixada existeix… haurem d’estudiar els mapes…
Ara ja, a pensar en el següent… he sentit ja alguna proposta…
Totes les fotos
El track final : ( merci Onti..)
Track
