PunkTrail de Fonollosa 2013

Diumenge 12 de maig es celebrava la 2ª edició de la PunkTrail de Fonollosa. Els amics de Fonollosa ens en tenen preparada una de bona!
L’any passat no vaig poder còrrer per la lesió al turmell però vaig anar-hi igualment a animar i a donar un cop de ma als organitzadors. Recordo l’enveja que em van fer els participants! 🙂

Aquest any si!

Poc desprès de les 8 ja soc a Canet de Fals, la sortida no és fins les 9 però ja hi ha força moviment. Fins i tot una vintena de malalts ja han sortit a fer una primera volta “d’escalfament”.
Tot està preparat per rebre els corredors. Agafo la bossa obsequi i el buff que tenia reservat. 5 Euros per col-laborar en la causa…
Ens tenen preparats 2 circuits, un de 12 i l’altre de 23 kms. Fa dies que tinc molèsties a la cama però si tot va bé, faré la llarga. Amb calma.

Ja hi ha els koales Jordi i Raül preparant el tema avituallament. També ja han arribat més representants de la “nostra” PunkTrail de Calaf, en Joan i la Patri i en Belmonte i el seu germà.

M’encanto parlant amb uns i altres i al final he de correr per anar al cotxe a deixar roba i anar cap a la sortida!
Sortida espectacular, anirem en grup fins creuar la carreterera per evitar perills, tot seguint la senyera estelada del que ens fa de guia.
Un cop creuada la carretera, la gran repicada! Com un tallafocs, amunt amunt. Quin espectacle veure la filera de gent pujant i sentint la música que ens esperona desde dalt!

fonollosa1

A dalt la repicada animació total, una bona colla, disfresses, crits, rialles… que grans que sou!
Hi ha en Jordi i el koala que més tard aniran al seu avituallament, al km 18. També hi veig al Martox, que diu que em seguirà però al final el trobaré també al km18, fa el recorregut a la seva mida… També hi veig en Carles dinamita, l’Èric…

Planegem una mica i aviat corriol maco. Avituallament, perfecte. Aqui ja comença a fer la motlla l’Albert Perez, espera un company i va passant i deixant-se passar, per ell aquest ritme és de “passeig”.
Aquí també em saluda en Jordi de la Cursa del Sot de Monistrol de Calders, és la cursa més llarga que ha fet mai. Anem forces estones plegats comentant la jugada. Al final es despenja una mica, molt poc. Acaba mooollt dignament. Felicitats.

Aquest tram que ens portarà finalment cap als peus del Collbaix és maquíssim. La North Face, crec que en diuen… Corriol maco, bona feina de neteja i marcatge. Trams de roca, amb escales i tot, animació dels Correnits Mireia, Oriol i Jordi. Gracies nois/a, un 10 el circuit, de veritat!
A la baixada cap al km 10, baixada força tècnica, em trobo els germans Belmonte, fan la cursa curta i aquest tram coincideix. Estan parats, el petit s’ha fet mal al peu, una rebrincada és fàcil en aquest terreny. Llàstima, perquè sortia d’una lesió i cap una altra… ànims i paciència…
A baix avituallament de l’Stroika amb bona música i ambient.

fonollosa3

Encarem el Collbaix, no l’acabem de pujar del tot però gairebé.

Baixem i pugem constantment, Trams preciosos.Un altre avituallament…
Anirem a buscar el MontConill.

fonollosa2

Km 18. Avituallament estratosfèric. Els koales i companyia l’han tornat a liar. Aquí ja fa estona que vaig amb l’Albert Perez i parem els 2. Vaig sec i cau una cervesa que se’m posa de conya. Quin ambientàs. La veritat és que fa mandra marxar d’aquí… si tenen un sofà i tot!

D’aquí fins al final, ja molta baixada, anem xerrant amb l’Albert i entre això i la cerveseta em passa volant 🙂

Ja som de nou a la piscina de Canet de Fals, final. 23 kms en 2h30′. Molt bé, molt bé.

Ja hi ha l’Ivan fent el mega sorteig, mai em toca res!
Un parell de cerveses, l’entrepà de butifarra de rigor, xerrada amb uns i altres. M’encanta questa darrera part de les curses…

Doncs res més per explicar. Que per les pròximes PunkTrail ja ens podem posar les piles que el llistó està MOLT ALT!
Gracies família i Visca el Punk-Trail! Ah, i us esperem a tots a la PunkTrail de Calaf, apunteu: dissabte 7 de setembre.

PD: l’única cosa negativa a destacar és la quantitat de gent que s’ha inscrit a la prova i no s’hi han presentat, fins i tot gent que tenia reservat l’obsequi per col-laborar! Com és gratuita la inscripció… Siguem seriosos cony! Com a mímim cal avisar els organitzadors, que sempre hi ha gent que es queda amb ganes de venir. I l’únic ingrès que tenim és el de la col-laboració en la compra del buff, samarreta o altre material…

El track de la cursa:

Riera de les Gorgues

Feia dies que teniem pendent una sortideta amb en Marc a voltar per un racó del país del que teniem alguna referència molt positiva, la riera de les Gorgues, prop de Sant Martí Sescorts, a Osona.
Al final podem lligar-ho per dimecres 20. Tenim 5 hores lliures al matí i intentarem fer alguna cosa. Si no tinguessim “pressa” no seria una sortida típica de dimecres amb el Marc…

A última hora se’ns apunten a la sortida en Miquel Serra de Calaf, amb el que sortim molt sovint darrerament a correr pel poble i el seu germà bessó, en Josep.

Amb el “nou” Eix transversal és un luxe anar cap Osona, en 45′ som a lloc.

Riera de les Gorgues

El lloc no ens defraudarà pas. Impressionant. Salts d’aigua, engorjats, corriols preciosos, cadenes…
Del tot recomanable, i a la primavera ja ha de ser espectacular del tot.

Riera de les Gorgues

Varem quedar meravellats i amb ganes de tornar-hi. Fins i tot varem ensenyar el mon del geocaching als germans.
La única “pega” va ser la perdua del tot inversemblant del meu Gps. El vell Forerunner 305 em va saltar de la munyeca al enganxarme en un arbre i tot i buscar una bona estona els 4, no el varem trobar.
Feia un parell de mesos que gairebé el dono de baixa pel seu pobre estat i ara aquesta hurà de ser obligatoria.

El track

IV Marató Pirata x Montserrat

Dissabte 24N els amics dels koalasteam muntaven la 4ªedició de la marató pirata de Montserrat. No s’hi pot faltar !

He pogut estar en les quatre edicions, encara que l’anterior sense poder correr, i us puc assegurar que és la millor trobada anual de corredors muntanyencs, sesnse presses, sense competició, bon ambient, Montserrat i l’ambient de tot el que firmen els koales. Inel-ludible!

La idea és fer 42kms per la muntanya, cadascú al seu ritme i acabar-ho amb un bon dinar. Perquè tothom acabi alhora es fan diferents grups d’hora de sortida.
Jo m’apunto al grupet que surt a les 5 del matí, tenim 8 hores per fer el recorregut. Sense pressa però sense encantarse massa tampoc…
És el grup que he anat desde  la primera edició, on potser erem 7 o 8. Enguany som més de 30 al grup i no hi falten els fidels com jo : bodi, Tamayo, JBallesta

El despertador a les 3:50 fa molt mal! Però quan és per una bona “causa” endavant!
10′ abans de les 5 delmatí soc al Bruc, sortim del carrer de les escoles, i ja hi ha un bon grapat de gent, cotxes i ambient. A les 2 i a les 4 ja han sortit  corredors. Al vespre s’ha fet un sopar previ a la sortida i encara hi ha gresca,.Algú no podrà sortir a correr avui… Jo desprès d’un sopar amb els koales, amb tots els excesos que comporta,  i maldormir al cotxe un parell d’hores, no crec que fos capaç de fer molta muntanya tampoc.

A les 5 i poc, desprès d’un sentit minut de silenci en record del pare del Sergi i de la 3A, sortim.

Com em costa començar, mandra i les cames no tiren. En Ballesta va guiant el grup cap a buscar els camí dels francesos. Les primeres hores el grup va junt, desprès de ben segur que es va trencant i es fan grupets.
Sant Jeroni ens espera amb fred i boira. Parada super breu i avall.

Baixem fins al Pla dels ocells i trenquem cap al Trencabarrals. Quan som al camí nou de Sant Jeroni,  a la dreta com si tornessim a tirar amunt. El sol ja gairebé ha sortit del tot i baixant cap a Collbató pels pollegons i l’artiga alta, ja no farà falta el frontal.
A baix, pista i cap a la Salut, a Collbató, on espera el primer avituallament. I quin avituallament! En Pedro, en JPapiol, en  Txus i companyia ens tenen preparat un bon tiberi. Hi ha donuts i donettes per parar un tren, galetes, platans, cola i molta cervesa.



Un cop fets els honors, anem tirant…  moltes gracies nois!

Pujarem cap al monestir seguint la ruta de la Cursa de l’Alba, desprès de les escales podem correr un bon tros fins le primeres rampes cap a Sant Miquel. Aquest tram i molts altres de la ruta els faig amb uns companys de Manresa que fan la seva primera MpM,  en @nilcamprubi i un company seu i en @saltimiras. un plaer nois compartir moments de muntanya!


En aquest tram ens passa  com un coet en Jaume “guido”, sembla que té pressa 🙂 Ha sortit 1 hora més tard que nosaltres! i farà na volta més llarga!

Un cop a sant Miquel i baixant cap al monestir, trobem el gran Pau, van sortir desprès de sopar i van fent xino-xano.
Parada de reagrupament al monestir i cap a santa Anna.


Faig les escales acompanyat d’en Korfbaler, desprès té algun problema muscular a la cama i para a Santa Cecilia, no cal força la màquina…  recupera’t aviat Toni.

A dalt trobem en Xeix “meditant” desde la seva terrasssa natural i el gran Ppong i l’Àngela amb el seu imborrable somriure, recupera’t aviat!

 

Ja som a Santa Cecília, un altre gran aviuallament, gran pel tamany, el menjar i beure i sobretot per la gent que hi ha. En Massa, en Jordi koala i companyes seva i d’en Roger. Hi havia més gent que desconec el nom, em sap greu… Gràcies a tots!
Portem 27 kms.

Ara cap a Can Massana, sembla un tram fàcil però enganya molt. Tot GR. A l’inici puja molt, cal recuperar força alçada, anem a buscar les parets de la muntanya.
A Santa Cecília m’he encantat més del compte i m’ha marxat tothom! M’he quedat amb els cracks d’en koala Sergi, en Jaume Bragulat i companyia…. Aneu tirnat que ja vinc…

És un tram que tot i la duresa, m’agrada. Em trobo bé i vaig recuperant molt terreny, aviat trobo en @saltimiras i el correcat “champi”. Abans de Can Massana també enllaço amb els 2 de Manresa.

A Can Massana avituallament i gresca. La Mireia,  l’Assumpta ( gracies per les fotos…) i companyia ens tenen preparat un circuit pirata 100%. Maquillatge, pintallavis, pintura als cabells, cinta hippie, ulleres i guirnalda! Una barreja entre hawaià, hippie, cap d’any, pirata…. 🙂
Desprès de fer un forat de golf, un “palet” i un bon vas de brevatge pirata, intentarem seguir, i tant i amb un bon smriure. gracies noies!

 

A Can Massana hi ha en Santi Barril que ha fet un recorregut “alternatiu”. No porta gps i la baixada cap al Bruc és perdedora. Va tirant esperant que l’atrapi per anar junts.
Uns trossos de coca i segueixo.

De camí cap al refugi Vicenç Barbé, em creuo amb una colla d’excursionistes que al-lucinen… vaig amb els llavis super pintats de rosa fucsia… deu ser això perque em miren així…
Enllaço am en Santi i anem tirant junts. Un cop passat el refugi  hem de trobar el camí cap a la cova de l’arcada, no és fàcil, sense el track al gps no crec que el trobès. El mateix els passa als germans Ballesta i Tamayo que els trobem buscant el camí.

Un cop encarats a la canal corrrecta, el torrent del lloro, avall. Encara hi ha forces i avancem trotant.

Quan queden un parell de quilòmetres per arribar al Bruc, ens torna a passar en Guido, d’on surt aquest! Ha fet una volta extra,  cap a Coll de Port. Va amb l’Iñaki i la gossa. Em passen, però veig que em queda un cartutx. Els seguiré!

M’hi enganxo darrera i puc seguir el ritme. Per mi és altet, per ells crec que ja és de relax…

Arribada al punt de sortida. Un altre pica-pica de la ma d’en Pedro i companyia. Ara sí, un parell de cervceses amb calma. Salutacions i comentaris tot esperant l’arribada de la gent que encara està per la muntanya.
Un cop tothom ha arribat. Sense dutxa previa, dinar popular! 🙂 Anem al buffet del Bruc. LA qualitat no és el summum però amb la gana que hi ha és un luxe ! Crec que faig un parell de primers, un parell de segons i 3 o 4 de postres…

Forces recuperades. Sorteig, agraïments… una bona cloenda.

Acabaré el rotllo agraïnt molt sincerament a tota la colla de Koales per la gran moguda que munten. I especialemnt als 2 caps de la festa, en Carles i en Pedro. MOLTES GRACIES. L’any que ve hi tornem !