Vam dormir a Barèges, de conya. Ja teniem fets 8kms del Tourmalet.
A l’hotel es van portar de conya, esmorzar a les 6 perquè poguessim sortir d’hora.
A les 7 estem pedalant amunt!

Quin port més maco, llàstima dels nuvols que ens acompanyaran tot el dia.

Fem els 12 kms que ens faltaran del port, fins als 2115m, xino-xano, molt animats!
Al cim, fred però no plou! Foto al mitic enclavament, ens tapem i avall!

Els 18kms de baixada fins Sainte Marie de Campan son un infern. Quin patir, quin fred! El paissatge és especatcular, la mitica La Mongie està a petar d’autocaravnes esperant el Tour, 3 dies desprès!

Hem de parar 4 o 5 cops a la baixada per intentar refernos del fred, les mans glaçades, baixem tremolant…

A Sainte Marie de Campan, parada llarga! Quin descans. Cafe amb llet i xocolata calenta. Eixuguem la roba al lavabo del bar. Sembla que ja no plou i fa més bon temps. Continuem!

Encarem el Coll d’Aspin, molt més suau que el Tourmalet. Els primers 5 kms van pujant tranquilament, 2 o 3 %. Desprès a partir de la Payolle ja es posa més serio, 6kms finals de 7, 8 o 9%.
Animats i envoltats de ciclistes tirem amunt.

A 1km del cim, catacrac. Sento un soroll darrera el canvi, penso que haurà saltat la cadena, que estrany…Baixo de la bici i veig el desastre, la patilla que lliga el canvi amb el quadre trencada! S’ha acabat, de seguida ho veiem clar…
Que hi farem! Tirem amunt, jo caminant, l’últim km.

A dalt parlem amb diferents ciclistes, molts espanyols, per comentar el problema i veure alternativees de sortida.
Decidim baixar a Arreau, uns 12kms de baixada, no puc pedalar pas i allà intentar el retorn al cotxe.

Dinem a Arreau comentant possibles solucions.
Convenço al Marc que seugueixi i faci el Peyresourde que ens faltava per acabar la etapa planificada del dia i jo vaig enllaçant transports públics fins que al cap de 5 hores puc arribar a Oloron on tenim el cotxe.

Cotxe fins Cierp on el Marc fa estona que ha arribat. Nit d’hotel i l’endemà, per Viella, cap a casa.

Ha estat una molt bona experiència, llàstima del mal regust final de l’averia però que hi farem, podia haver estat pitjor si ens passa el primer dia!
Ara tenim coses pendents. Cal arribar a Portbou des d’on ho hem deixat aquest cop! I no serà fàcil… Col de Menté, de Port…

Ja feia temps que amb en @marcsancli teniem al cap el fer una sortida “llarga” en bici de carretera. Comencen a sorgir propostes, és gratis…
El Marc té al cap fa temps el fer la Transpirenaica, anar des d’Irun a Roses en bici, unes 7 o 8 etapes.
Jo soc menys agosarata, amb 2 o 3 dies seguits  crec que en tinc prou…

Posem fil a l’agulla, calendaris. El Marc té vacances i vol fer la ruta sencera!
Planifiquem etapes i jo m’hi incoprporaré a la segona o tercera per ell, depen de quin ritme porti.
A mi el que més em motiva és fer les 2 o 3 etapes del mig, les que transcorren pels ports mítics del Tour de France!

Divendres al matí, el Marc agafa tren cap Irun, ja té la vbici allí i comença l’aventura! Uns 80kms. L’endemà hi torna, aquest cop més de 100, fins Oloron Sante-Marie.

Jo m’incorporo a Oloron. Unes 4 hores de cotxe fins allà. Ens anirà bé tenir cotxe de “fugida”
Em trobo al Marc fora de l’hotel, ha anat a comprar guants nous i funda de gel per al seient. Les 2 etapes han passat factura! 🙂

Anem bastant lleugers, petita alforja darrera el seient amb 4-5 kg, La conclusió final ha estat molt positiva.
Diumenge al matí, arranquem!

Aproximació, escalfament, d’uns 40 kms fins que la cosa es posa seria. Animadíssims!
Passem per Laruns on comença la bestiesa del dia, el Coll d’Aubisque, 17kms, 1200m+ amb una mitjana de 7%…
Pluja i fresca. Com més amunt més.
Xino-xano anem pujant, el desnivell es deixa fer, veiem que entre 7 i 8% anem prou bé, si augmenta ja patim!

El video de la pujada. EL millor els 2 minuts finals, l’avançament del Marc al cavall és espectacular!

Foto ràpida, fa fred. Ens tapem i avall, baixada típica Tour, cap a buscar la pujada al Soulor, petita pujada des d’aquesta banda del port…

Ara sí, baixada llarga! Uns 20kms fins Argeles-Gazost. Plovisqueja encara. Parem a dinar, menu du jour que ens reanima.

Continuem. Sortint d’Argeles-Gazost, molt moviment de bicis i familiars, fan cursa ciclista, la Mondovelo. Ja ho sabiem. 4 dies abans del tour, fan etapa per amateurs. També sabiem que tanquen la carretera des d’aqui cap al Torumalet…
Tenim hotel a mitja pujada al Torumalet, 8 kms. Així l’endemà no serà tan dur el port sencer…

La ma esquerra i el domini del francès del Marc fa que convenci als diferents policies que ens tallen el pas perque ens deixin passar. Els assegura que no farem nosa, passarem molt avorats a la dreta…
Hem tingut molt sort. Podem anar fent kms. Teniem por que ens paressin un parell d’hores.
Els 15kms que ens falten per Luz-Sant Saveur, on começa la pujada al Tourmalet, son de pujadeta sostinguda. Si no fos que anem distrets veient les cares dels de la cursa, la majoria força tocats, se’ns haguès fet força dura aquesta part.
Un espectacle veure 14000 bicicletes, tot el tram van passant continuament! Els quedarà la pujada al Hautacam…

A Luz-Sant Saveur arribem quan els controls de la cursa paren als darrers ciclistes, estan fora del temps de tall. Pobres…

Encarem el Tourmalet! Haurem de fer 8 dels 19kms del port avui, dormim a Bareges!
Pugem prou bé, decentment.
Molt contents de com ha anat aquest primer dia, per mi. Uns 115kms amb 3500m+