Feia temps que en Joan Planell i el Tomàs em palaven d’una ruta que volien fer per enllaçar Calaf amb la platja, concretament Calafell, lloc d’estiueg d’en Joan.
Prenent com a referència un track dels amics del CrabsTeam, l’any passat en Joan i el Tomàs ja van fer-ho.
Enguany podem lligar calendaris i intentar-ho plegats. En Miquel Serra s’apunta també a la festa.
La idea és sortir just quan surti el sol de Calaf i anar tirant per arribar a la platja a dinar. Les families ja hi hauran arribat en cotxe…
La idea que tenia que arribar a la platja era tot baixada, desprès dels primers plàcids quilòmetres, aviat queda dil-luida. Deu ni dó quins desnivells!
La ruta que han triat passa per Vilanova del Camí, cap a Carme, Les pInedes d’armengol, Sant Joan de MIralles, Fontrubí…
Total que per anar a la platja fem més de 1000 metres positius. Podiem haver fet una ruta més fàcil però potser no més maca.
La super pujada del dia, despres de Sant Joan de Miralles, es fa dura, dura. I la resta de camí està ple de “repetxos” que com més avancem en quilòmetres més forts ens semblen.
Despres de 6 hores de pedalada i 1 hora més de parades. La gran paella preparada per la xef Montse ens espera!
En Tomàs i en Joan em comenten que tenen previst de pujar a Andorra en bici, les famílies respectives els esperen al camping…
Jo, com ja tenim plans pel cap de setmana, i no puc acompanayarlos fins al final, els proposo d’anar junts fins a Port del Compte. Fa temps que tinc al cap aquesta ruta i serà l’excusa perfecte per ferla i acompanyat.
Just quan s’hi veu suficientment per pedalar, deuen ser les 6:20′ sortim el trio cap a Torà. Baixada per anar despertant. Als plans ja veig que em costarà seguirlos, sort que desprès ve pujada que m’hi moc millor…
Pugem cap a Solsona per L’Hostal Nou i paradeta ràpida a la rotonda d’entrada a Solsona, mengem una mica, aigua i amunt. Km 42.
Encarem els 30 kms de port cap a Port del Compte.
Cada cop em trobo millor, per sort, i el port tot i ser llarg, el pugem força bé.
Baixem cap a l’altra vessant, passem el desviamanet cap a Sant Llorenç de Morunys i em convencen de fer també amb ells el coll de Port, fins al refugi, on comença la pista cap a l’estació de Tuixent. Hem baixat 200m i els hem de recuperar.
Un cop al coll de port, la despedida, ells baixaran cap a Tuixen, La Seu i Andorra. Uns 155kms en total. Desprès em comentaran que d’Andorra al camping, per Xixerella, se’ls fa moooolt dur 🙂
Jo tiro avall els 4 kms fins al desviament i cap a Sant Llorença de Morunys. Aquí ja porto 100kms i pesen.
Parada llarga, bocata i Cocacola.
Continuo cap a casa. Baixo a Solsona per la carretera de la Llosa del Cavall, sembla baixada però algun tramet puja… Aquí faig un geocaching aprofitant que paro a omplir d’aigua, a la Font de la Boixassa.
De Solsona cap al Pi de Sant Just, per no tornar de Solsona a Calaf per la mateix lloc per on hem vingut, m’invento sobre el mapa un retorn diferent, encararé cap a Su i Pinós…
7 o 8 kms de la C-55 i agafo el trencall cap a Freixinet.
Ja vaig justet de força i això puja…
El tram final ja és conegut, de Su a casa l’he fet més d’un cop i sé el que m’espera….
Pujada fins a Pinós, baixada bèstia i flas pla i amunt fins a Calaf. Uffff.
Les cames ja semblen 2 pals de fusta, costen de moure i les rampes estan a punt d’apareixer.
Anar trampejant fins a casa.
Total: 172 kms i 8 hores de pedals… Primera eperiència de distància en bici i m’ha agradat! Mai havia passat de 70-80 kms!
Desde que em vaig aficionar, una mica “forçat” per les circmstàncies, a la bici de carretera ( cosa que aconsello a tothom que provi. Jo era del tot escèptic…), hi ha algunes webs de visita obligada. Una d’elles és http://www.altimetrias.net un llistat de ports de muntanya ciclables amb totes les dades necessaries per anar-hi, kms, desnivell, % i index IBP…
A Catalunya hi ha molts ports “durs”, alguns dels quals ja els hem provat… Rasos, Pradell… però teniem pendent el més dur, El Mont Caro.
És un port de categoria especial, amb index IBP de 336, el Turó de l’Home per exemple en té 299…
En 23km puja més de 1400m+
Doncs fem plans!
És una bona ocasió per continuar el projecte que tenim en marxa de fa temps, desde la pujada al Teide desdel mar , els 0-Summit o “mar i muntanya“. Es tracta de pujar un cim però sortint sempre de nivell 0, el mar.
Doncs amb l’Onti i en Marc preparem l’objectiu.
Sortirem de l’Ampolla, uns 27kms d’asfalt d’aproximació i el port.
Fet i dit, el dia 20 ho fem.
Patiem pel fort vent però tot i bufar no ens va molestar tan com pensavem.
L’aproximació molt tranquila, pasem per Camarles, l’Aldea, Tortosa i Roquetes. Sortint de Roquetes ja encarem el port.
Quan agafem el trencall cap al Caro, comença el primer tram d’asfalt molt dolent, són uns 4kms difícils, no tan pel desnivell que encara és suau sinó pel lamentable terreny…
Al km 14, despres de pujar ja dret, portem rampes del 10%, podem fer una petita pausa a la font del Cargol, omplim d’aigua i continuem, queden 10kms. Però son el més durs i ja portem estona pedalant…
Arribem al km 19 del port prou bé. El trencall cap a la urbanització del refugi. Aquí ens desviem a l’esquerra per encarar els últims 4km i els més drets.
Aquest últim tram ja costa més… pendents del 12 al 15% i amb els canvis “no compact” que portem fan mal.
L’esforç val la pena, les vistes desdel cim son espectaculars, veiem el Delta de l’Ebre i els camps negats a la distància… Espectacular.
Al cim sessió de fotos i fins i tot de geocaching, no ho podem evitar… i avall.
La baixada és ràpida però fa fred i la posició per frenar no és molt còmoda i per acabar de patir, el tram de mal asfalt de baix que a mi me les fa passar canutes, quin patir ! Quina tremolor. El Marc, que baixant no pot frenar bé, és fa una “apanyo” al manillar per tenir els frens més a mà… Si ens pregunten, jo i l’Onti no el coneixem… 🙂
Els km de retorn a l’Ampolla força a ritme, encara tenim fons per tibar una mica. I gana!
A les 3 arribem a la furgo, 5 hores de pedalada i 5:35 de temps real. 100 kms justs marca el meu contakms. ( realment eren 98…)
Recollim trastes i a dinar, paella per a 3 ben merescuda!
