Dissabte 24N els amics dels koalasteam muntaven la 4ªedició de la marató pirata de Montserrat. No s’hi pot faltar !

He pogut estar en les quatre edicions, encara que l’anterior sense poder correr, i us puc assegurar que és la millor trobada anual de corredors muntanyencs, sesnse presses, sense competició, bon ambient, Montserrat i l’ambient de tot el que firmen els koales. Inel-ludible!

La idea és fer 42kms per la muntanya, cadascú al seu ritme i acabar-ho amb un bon dinar. Perquè tothom acabi alhora es fan diferents grups d’hora de sortida.
Jo m’apunto al grupet que surt a les 5 del matí, tenim 8 hores per fer el recorregut. Sense pressa però sense encantarse massa tampoc…
És el grup que he anat desde  la primera edició, on potser erem 7 o 8. Enguany som més de 30 al grup i no hi falten els fidels com jo : bodi, Tamayo, JBallesta

El despertador a les 3:50 fa molt mal! Però quan és per una bona “causa” endavant!
10′ abans de les 5 delmatí soc al Bruc, sortim del carrer de les escoles, i ja hi ha un bon grapat de gent, cotxes i ambient. A les 2 i a les 4 ja han sortit  corredors. Al vespre s’ha fet un sopar previ a la sortida i encara hi ha gresca,.Algú no podrà sortir a correr avui… Jo desprès d’un sopar amb els koales, amb tots els excesos que comporta,  i maldormir al cotxe un parell d’hores, no crec que fos capaç de fer molta muntanya tampoc.

A les 5 i poc, desprès d’un sentit minut de silenci en record del pare del Sergi i de la 3A, sortim.

Com em costa començar, mandra i les cames no tiren. En Ballesta va guiant el grup cap a buscar els camí dels francesos. Les primeres hores el grup va junt, desprès de ben segur que es va trencant i es fan grupets.
Sant Jeroni ens espera amb fred i boira. Parada super breu i avall.

Baixem fins al Pla dels ocells i trenquem cap al Trencabarrals. Quan som al camí nou de Sant Jeroni,  a la dreta com si tornessim a tirar amunt. El sol ja gairebé ha sortit del tot i baixant cap a Collbató pels pollegons i l’artiga alta, ja no farà falta el frontal.
A baix, pista i cap a la Salut, a Collbató, on espera el primer avituallament. I quin avituallament! En Pedro, en JPapiol, en  Txus i companyia ens tenen preparat un bon tiberi. Hi ha donuts i donettes per parar un tren, galetes, platans, cola i molta cervesa.

Un cop fets els honors, anem tirant…  moltes gracies nois!

Pujarem cap al monestir seguint la ruta de la Cursa de l’Alba, desprès de les escales podem correr un bon tros fins le primeres rampes cap a Sant Miquel. Aquest tram i molts altres de la ruta els faig amb uns companys de Manresa que fan la seva primera MpM,  en @nilcamprubi i un company seu i en @saltimiras. un plaer nois compartir moments de muntanya!

En aquest tram ens passa  com un coet en Jaume “guido”, sembla que té pressa 🙂 Ha sortit 1 hora més tard que nosaltres! i farà na volta més llarga!

Un cop a sant Miquel i baixant cap al monestir, trobem el gran Pau, van sortir desprès de sopar i van fent xino-xano.
Parada de reagrupament al monestir i cap a santa Anna.

Faig les escales acompanyat d’en Korfbaler, desprès té algun problema muscular a la cama i para a Santa Cecilia, no cal força la màquina…  recupera’t aviat Toni.

A dalt trobem en Xeix “meditant” desde la seva terrasssa natural i el gran Ppong i l’Àngela amb el seu imborrable somriure, recupera’t aviat!

Ja som a Santa Cecília, un altre gran aviuallament, gran pel tamany, el menjar i beure i sobretot per la gent que hi ha. En Massa, en Jordi koala i companyes seva i d’en Roger. Hi havia més gent que desconec el nom, em sap greu… Gràcies a tots!
Portem 27 kms.

Ara cap a Can Massana, sembla un tram fàcil però enganya molt. Tot GR. A l’inici puja molt, cal recuperar força alçada, anem a buscar les parets de la muntanya.
A Santa Cecília m’he encantat més del compte i m’ha marxat tothom! M’he quedat amb els cracks d’en koala Sergi, en Jaume Bragulat i companyia…. Aneu tirnat que ja vinc…

És un tram que tot i la duresa, m’agrada. Em trobo bé i vaig recuperant molt terreny, aviat trobo en @saltimiras i el correcat “champi”. Abans de Can Massana també enllaço amb els 2 de Manresa.

A Can Massana avituallament i gresca. La Mireia,  l’Assumpta ( gracies per les fotos…) i companyia ens tenen preparat un circuit pirata 100%. Maquillatge, pintallavis, pintura als cabells, cinta hippie, ulleres i guirnalda! Una barreja entre hawaià, hippie, cap d’any, pirata…. 🙂
Desprès de fer un forat de golf, un “palet” i un bon vas de brevatge pirata, intentarem seguir, i tant i amb un bon smriure. gracies noies!

A Can Massana hi ha en Santi Barril que ha fet un recorregut “alternatiu”. No porta gps i la baixada cap al Bruc és perdedora. Va tirant esperant que l’atrapi per anar junts.
Uns trossos de coca i segueixo.

De camí cap al refugi Vicenç Barbé, em creuo amb una colla d’excursionistes que al-lucinen… vaig amb els llavis super pintats de rosa fucsia… deu ser això perque em miren així…
Enllaço am en Santi i anem tirant junts. Un cop passat el refugi  hem de trobar el camí cap a la cova de l’arcada, no és fàcil, sense el track al gps no crec que el trobès. El mateix els passa als germans Ballesta i Tamayo que els trobem buscant el camí.

Un cop encarats a la canal corrrecta, el torrent del lloro, avall. Encara hi ha forces i avancem trotant.

Quan queden un parell de quilòmetres per arribar al Bruc, ens torna a passar en Guido, d’on surt aquest! Ha fet una volta extra,  cap a Coll de Port. Va amb l’Iñaki i la gossa. Em passen, però veig que em queda un cartutx. Els seguiré!

M’hi enganxo darrera i puc seguir el ritme. Per mi és altet, per ells crec que ja és de relax…

Arribada al punt de sortida. Un altre pica-pica de la ma d’en Pedro i companyia. Ara sí, un parell de cervceses amb calma. Salutacions i comentaris tot esperant l’arribada de la gent que encara està per la muntanya.
Un cop tothom ha arribat. Sense dutxa previa, dinar popular! 🙂 Anem al buffet del Bruc. LA qualitat no és el summum però amb la gana que hi ha és un luxe ! Crec que faig un parell de primers, un parell de segons i 3 o 4 de postres…

Forces recuperades. Sorteig, agraïments… una bona cloenda.

Acabaré el rotllo agraïnt molt sincerament a tota la colla de Koales per la gran moguda que munten. I especialemnt als 2 caps de la festa, en Carles i en Pedro. MOLTES GRACIES. L’any que ve hi tornem !