Cap de setmana ròmantic-muntanyenc a Andorra, sense nens…. quin luxe !
Buscavem alguna escapada per celebrar els anys de convivència en parella amb la Sandra i proposo… un cim…. fa temps que no sortim junts per la muntanya, no ? ella crec que s’ esperava una típica escapada a una ciutat europea…
Doncs per proximitat, alçada, recorregut, zona, etc…. triem el Comapedrosa, 2942m, el sostre d’Andorra. A més es celebra la UT d’Andorra i podrem aprofitar per veure l’ambient i saludar algun company. ( al final la UT va ser força incidentada… ja llegirem cròniques…)
Dissabte a les 8 del matí ens posem en marxa.
Sortim d’Arinsal, just despres del tunel al sortir del poble, aparquem a la dreta, 1540m i amunt pel GR11. Ja veiem les marques grogues que ens portaran fins al cim.
Primers metres de pista amb forta pujada fins al creuament amb el cami al Pla del Estany, 1700m.
Continuem per sender i travessem 2 ponts sobre el riu del Pla de l’estany, aviat el desnivell és fa més pronunciat. Anem avançant, però, amb pas ferm, la Sandra va forta…
En 1h30′ som al Collet de Coma Pedrosa,2226m, ràpid,ràpid…
Aquí surt el camí cap al refugi del Comapedrosa, a 5′. Continuem amunt, ja pararem al refugi de tornada.
Moment de pla on el riu Compaedrosa es mostra esplèndid i la vegetació sembla cuidada per jardiners, flors per tot arreu.
Torna la pujada, ara cap a les Canyorques, 2500m, girem a la dreta i encarem forta pujada, fins als 2600m on ja trobem el pirmer estany, les bases de l’estany Negre.
Aquí apareix el gel, deu ni dó encara el que queda…sort que la temperatura no és molt baixa i no està dur…
Avancem amb compte per sobre el glaç, jo més cagat que la Sandra… fins que les marques grogues ens desviem a la dreta per encarar la llarga pujada pedregosa i lenta fins al cim, despres de superar almenys 3 cimets i avantcims.
Fem cim, 3h40′ ! Bocata,fotos i avall.
Baixem fins a l’estany Negre per la tartera del collet abans del cim, ràpida i prou còmoda.
A l’estany travessem més gel i contemplem la bellesa del paisatge, fantàstic !
Un cop a la base de l’estany, refem el camí de pujada fins al refugi, que aquest cop si que hi parem.
I quina sort ! arribar al refugi, i temps just de demanar la Cocacola, que comença una tormenta, primer d’aigua i desprès amb pedra impressionant !Uf ens hem salvat de bona… no ens hagues fet cap gràcia trobarnos la tempesta al mig de la muntanya.
Seguim la ruta de retorn fins a Arinsal. La baixada final es fa una mica pesada ja…
Haurem trigat 2h15′ en baixar, aproximadament.
Molt bona experiència, quan temps sense fer muntanya junts… retrobem sensacions.
Repetirem segur !
La Sandra impressionant, forta, forta, Com si res. Ja li he dit, 4 entrenos llargs i a fer una cursa de muntanya plegats.
A la tarda teniem la intencio de veure la UltraTrail i saludar en Xavier, en Luigi, Raül i companyia però vist el panorama de com havia transcorregut tot, canviem plans i baixem a fer 4 compres… Un altre dia companys !