Dissabte dia 30 de juliol es celebrava a Cabdella, a la Vall Fosca, la cursa que puja al Montsent de Pallars, 2882m. No e pot dir que sigui un quilometre vetical perquè de fet és bastant més, 1460m+. I “només” en 5kms! I si li treiem gairebé el primer quilòmetre que va per la sortida del poble i fins i tot baixa metres, encara pinta més “heavy”.
El Marc em va comentar fa temps que havia descobert aquesta cursa i ens hi varem apuntar dels primers. Mai havia pujat aquest cim ( deu ser dels pocs que li quedaven…)
Divendres la cosa no pintava massa bé, dijous varem fer sopar de veïns i va tenir repercussions… em llevo fet pols, estomac, cap… resaca ? Potser si… A la tarda, però no milora gaire la cosa, fins i tot crec que tinc febre. Parlo amb el Marc i li dic que gairebé segur que no pujo…
Com ja tinc al cap que no hi vaig, al vespre sortim, festa infantil i sopar posterior. Fins i tot acabem al pub. Total al llit a gairebé a la 1…
El despertador sona a les 5 .No sé com, però em llevo. Per inercia, em vesteixo, agafo la motxilla i al cotxe.
Mentres vaig pujant cap a Tremp, vaig despertant i estic apunt de girar cua més d’un cop. Decideixo anar tirant, si fa falta no prenc la sortida però ara ja, m’hi arribo.
A Cabdella ja hi ha moviment, potser això i l’arribada del Marc amb el Toni Bertran em donen una mica d’ànims.
Em desanima una mica veure el meu dorsal… el 061.. espero que no sigui premonitori del telefon que hauré de marcar…
El Marc arrosega encara problemes amb la fascitis i intenarem sortir tranquils. Això costa, perquè un cop en marxa…
Doncs sortim, a veure que passa, si cal pararem.
Com sempre, un cop arrencats ens animem. El Toni no el veiem més. Nosaltres anem fent, correm perquè gairebé ja no ho podrem fer més.
Ens posem en fila india un cop creuem la carretera i enfilem les primeres rampes.
Vaig marcant el pas i el marc enganxat darera.
Anem guanyant alçada i passem gent. Em sento prou bé !
El Marc es queda darrera un grupet que avanço i em diu que tiri. Vaig fent, avançant corredors, no per ritme més alt sinó perquè m’agobia una mica si vaig molta estona veient els mateixos peus… 🙂
El Marc em té sempre ala vista una mica més amunt.
Això puja fort ! Pel dret. El camí va fent llaçades en zigzag però no em fem ni una, anem recte amunt.
Sort dels pals !
En 45′ arribo a la cabana dels pastors, 2150m, en portem 730+, la meitat. Aquí acaben els juvenils. Avituallament i amunt!
Vaig força animat i en algun fals pla encara corro.
Avanço una noia i em saluda. Soc fatal per les cares… És la Eli de les Coromines! Va concentrada per baixar de la hora 45′ de l’any passat. Ja tinc un temps de referència. Ànims i continuo.
Hi ha un tram de boira on costa seguir les fites de la organització, sort que dura pocs minuts i es torna a obrir. Davant tenim la canal que ens portarà al cim. Deuen quedar uns 400m+
Mentre ens aproximem a la canal, uns crits ens alerten de pedres. Baixen 4 o 5 rocs impressionants. Hi ha un noi a mitja canal que té sort de no rebre un impacte… Una mica acollonits ens hi enfilem. Ben bé eren pedres de la mida d’un pilota de handbol…
Tinc un moment de debilitat. Pujo fa estona a 175 pulsacions i el cap em fa mal… Paro uns segons i em prenc un gel. Aigua i amunt!
El tram final té alguna grimpadeta sense massa dificultat i cim! La gent que ja ha arribat animen força, gracies !
1h30′ ! Millorant amb escreix les espectatives, de fet les espectatives fa unes hores eren de quedarme al llit… 🙂
En Toni ha arribat fa 5′ i el Marc arriba 5′ desprès.
Petit avituallament, ens abriguem i avall.
La baixada molt tranquila, tret d’un bon ensurt d’una vaca emprenyada que ens amenaça desafiant 🙂
Anem xerant amb la Eli i el Marc, batalletes, pròximes curses…
A les 12 al cotxe. Pitant cap a casa. Content i satisfet. Sort que he vingut!
El track:
vertical_cabanera
