Serra del Verd

Feia temps que li tenia posat l’ull a la Serra del Verd, un massís prepirinenc entre el Bergadà, el Solsonès i l’Alt urgell.
El seu punt més alt és el Cap del Verd, un ampli prat amb el punt culminant a 2284m.

La pujada al cims des del Nord, normalment sortint de Gòsol, son bastant clars i evidents, passant per senders ben marcats. Però la vessant sud és molt més salvatge, solitaria i dura.

Començo la sortida des del petit poble de La Coma a gairebé 1000m, al Solsonès, a pocs quilòmetres al nord de Sant Llorenç de Morunys. Les 7:10 del matí, comença a clarejar i enfilo el sender que surt del poble direcció la Borda del Pujol.
Anem seguint marques grogues que ens guiaran gairebé fins al cim del cap del Verd.

Serra del Verd

Arribo a la Borda del Pujol, uns 1600m, en 45′. De momnet caminet i sender en bon estat.
Comença la canal fonda, gran desnivell i amb trams molt durs de pedra solta on és difícil avançar…
Despres de passar la canal i ja per prat i bosc fantàstic, arribem als Tres Collets. A la dreta veiem el cim del Cap d’Urdet, 2240m, és molt aprop…un altre dia.
Anem a l’Oest, canviem de vessant, ara anem pel Nord, veiem Gòsol i el Bergadà a baix.
Passem a tocar la font d’Urdet i encarem el cim del Cap de Prat d’Aubes, 2252m, aquest si que el fem.
De dalt veiem el gran prat del coll de Belitres, que ens separa del Cap del Verd.

Serra del Verd

En uns 25′ hem baixat al coll i pujat al cim culminant de la Serra del Verd, el Cap del Verd, 2284m. Un cim atípic, un prat ample i verd, d’aquí el seu nom…
Des d’aquí dalt tenim a tocar el Pedraforca, la Serra d’Ensija, El Cadí, Port del comte…

Cap del Verd

Aquí perdré 20′ per fer un geocaching, no hi puc fer res, és com un vici… .-)

Ara la baixada. Tampoc serà fàcil…

Baixem al coll de Veís, més o menys a ull, no hi ha gaires marques al terreny…
Desprès comencen a apareixer escadusseres marques blaves que ens guiaran per baixar una canal super-salvatge, una tartera molt dreta on les patinades son continues…
Baixada feixuga durant bona estona fins a endinsarnos al bosc i començar a disfrutar.

Primer caldrà buscar el bon camí per tornar a La Coma per Cal Fiter, l’itinerari més marcat va pel coll de la Moixa o pel coll Virolet.

Un cop al bon camí, marques grogues i/o verdes hi ha un bon tram de sender pel bosc espectacular, de correr estona i disfrutar. Anem perdent alçada i el sender es més dolent, la neteja del bosc ha deixat molts arbres enmig del sender…

Aribem a la civilització, a Cal Fiter. Uns 15′ més de corriol i tornem a ser al punt d’inici.

Total : 4h05′, 18kms aprox. i 1500m+ i 1500m-

Recomano efusivament la Serra del verd, alhora desconeguda i fantàstica. Jo hi tornaré !

La resta de fotos

El Track en .gpx

Penyes Altes del Moixeró

Feia temps que no feiem una sortida per muntanya amb la Sandra, ja tocaba.
Dijous aprofitem la bonança de temps i anem cap al berguedà. Farem el cim de les Penyes Altes del Moixeró, 2276m, el cim més alt de la Serra del Moixeró.

Greixer - Penyes Altes - Sant Jordi

Sortim de Greixer,1000m, sortint de Bagà pujant cap a Coll de Pal. Encarem directament el cim, per la canal de la serp. En unes 2h45′ fem cim.

Greixer - Penyes Altes - Sant Jordi

Baxixem cap al Collet del Raset i busquem el camí que baixa cap al refugi de Sant Jordi.
Aquí paradeta, bocata i cola i últim tram, pel Gr107, tram de camí dels Bons Homes i Cavalls de Vent, força “corrible”. Al cotxe i cap a casa.

Greixer - Penyes Altes - Sant Jordi

Total : 18kms, uns 1800m+ en unes 5h30′.
Trams de caminar, trams de trotar i parades per fer geocachings, fotos, etc…

Pnoramica de del cim:

Panorama of Penyes Altes del Moixeró on CleVR.com

Totes les fotos

Continua llegint

Olla de Núria, a la carta

Diumenge es celebraba a Núria la “clàssica” cursa de l’olla de Nuria, una “volta” per uns quants cims que voregen la vall. 21 kms de res.. amunt i avall.
Jo no vaig arribar a temps d’inscriure’m, alguns “privilegiats” si… varen poder compartir una gran cursa amb cracks de la talla del Kilian, l’Agustí Roc, el Mejias…

Doncs per treure’m el cuquet dimarts pujo a fer la ruta més o menys, pel meu compte.
Surto de Fontalba, directe cap al Puigmal despres anar carenejant fins que me’n cansi… llavors avall cap al Santuari i retorn a Fontalba.

La ruta és fantàstica !!!
Com qui no vol al cosa els cims es van aconseguint, i en les baixades i plans es pot correr a força trams.

Passat el Puigmal faig : el petit del Segre, Segre, Finestrelles, Núria… aquí una rebrincada al turmell em fa pensar en abandonar avall. Camino una estona i sembla que recupera… continuo… Pic d’Eina, Noufonts, Noucreus. Aquí, la ruta més “clàssica” ja para, baixa cap al Santuari. Encara tinc benzina i s’ha d’aprofitar. Continuo cap al Pic de la Fossa del Gegant, Alt de les Arques, Baix de les Arques, Rocs Blancs, Fontnegra, Coma del Clot… i arribant al coll del Torreneules ja prou. No tinc gaire més temps…

Baixada directa cap al refugi del Pic de l’aliga, molt corrible, si les cames encara responen…

Parada al Santuari per omplir d’aigua, portava 2 litres i me’ls he fulminat. La font de Sant Gil i cap a Fontalba.

El camí de Fontalba se’m fa llarg i dret. No puja massa però ja vaig tocadet…

Arribo a Fontalba, bocata i cap a casa.

Total : 5h55′ , 29kmsi 2300+ ( de fet m’encanto a buscar 4 geocachings i el temps total és de 6h35′).

4 fotos :

Continua llegint