Crono escalada pirata a Montserrat

Quan fa un parell de mesos els companys del Koalasteam van comentar la idea de fer una pujada per asfalt a Montserrat desde Monistrol, d’entrada dius : ufff, quina mandra….
Però la cosa es va animant, el rebombori que només li saben donar els koales i la gresca assegurada fan impossible no participar-hi.
Tot i ser un divendres de feina val la pena intentar quadrar els temes per poder ser-hi, gracies a l’ajuda familiar a les 19 puc ser al monestir on em recullirà l’Isma per deixar el cotxe per escaparme ràpid al finalitzar.
Baixem a Monistrol per la carretera on poc desprès pujarem, crec que és el primer cop que hi passo… i ja es veu que fàcil no serà. Uns 8.5 quilòmetres de pujada no molt dreta però constant, uns 500 metres positius.

A la plaça de Monistrol ja hi ha molta animació, més de 30 “malalts” disposats a patir, en un terreny on la majoria no ens hi veuen el pèl gaire sovint. Aprofito per treure a passejar les bambes d’asfalt, estan noves ! 🙂

La organització estil koala total, la logística cervesera no falta però la llista de l’ordre de sortida no apareix per enlloc… hi ha prioritats…
Es fa la sortida esglaonada, no és plan de que pugem en tromba per una carretera sense “arcen”, cada 30 segons o 1′ anem sortint els participants segons les capacitats a priori de cadascú.
Primer marxen en Pau, Vicente, les Erasmus team, Pedro, Isma…. poc despres em toca a mi…

La pujada passa prou bé, els primers quilòmetres molt bé, vaig avançant companys i això anima. El ritme, uns 5:30/km és ràpid per a mi però veig que em sento amb força.

A la meitat de la pujada, avituallament líquid, gracies companys/es !!!

En Jordi va fent passades amb cotxe fent fotos i el Raül acompanya al fotògraf oficial amb moto, quin desplegament mediàtic ! Fins i tot l’Isaac del Tot Gira de Catalunya Radio va amb el micro fent entrevistes i enregistrant l’ambient !

Cap al km 7 atrapo al Carles Ventura, ens donem ànims i amunt ! Ja vaig tocadet i el final se’m fa difícil !

L’arribada havia de ser a la plaça del Monestir, però a  l’equip de suport no li deixen montar la parada i es planta a l’aparcament. Cal arribat al Monestir i fer la volta fins als companys. El temps, però és el de l’arribada al Monestir.

Un cop finalitza tothom, més cerveses ! Fem petar la xerrada un estona, foto oficial i avall ! Jo tinc feina… agafo el cotxe i cap a la feina. La majoria baixa per la drecera dels 3/4 fins a Monistrol, prou asfalt !
Desprès uns quants acaben la festa a un xino de Manresa on de segur que no els hi devien sortir els números, quins llops !

Hi ha classificació “oficial” i tot.
Algunes fotos gracies al Joan Torrens : aquí
I les gestions i contactes dels koales no tenen límit, fins i tot crònica al diari  ! :
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/9628/vota/5/1264877695

Doncs que més dir, impressionant. Marca de la casa. Monteu la següent història aviat que per poc que pugui allà em teniu !
La dada final, uns 30 participants i 87 cerveses consumides !

Mura (Sant LLorenç del Munt i l’Obac )

En Mirabet, del forum dels compnys de La Torre de Mossen Homs, grup d’entrenament “peculiar” ( fan una sortida cada dissabte de 8 a 9 del matí de tots els nivells  http://www.mossenhoms.be/ ),  va programar una de les seves sortides pel Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, és un gran coneixedor de la zona, no en va és fill de Mura…

L’anunci deia clarament : “Recorregut de dificultat ALTA

Doncs m’hi apunto !
No he estat mai al parc de Sant Llorenç i que millor que una estrena “dura”.

Desprès d’uns darrers dies empiocat i d’una última nit pèssima, no tenia gens clar el fet de poder assistir-hi. Al final la il·lusió i sobretot l’empenta de la Sandra fora del llit em fan decidir d’anar-hi. Gracies !

A les 6:40 recullo l’Isma a Sant Joan de Vilatorrada i cap a Mura.
Desprès de 45′ de carretera de curves,  arribem a l’hora prevista, les 7:30′ al lloc de sortida, a l’Alzina del Sal·lari.
Ja han arribat els demès “participants”, l’organitzador Mirabet, en Carles, en Robert i en Javi i el seu gos.

Aviat ens posem en marxa, de seguida entrem en calor, anem cap a la font dels Traginers pels graons de Mura, cap a la Coma d’en Vila i l’Alzina Bonica, espectacular ! Visitem les balmes i els pins cargolats i baixem cap a la casa espectacular del Puig de la Balma, per continuar baixant fins al poble de Mura.
Hem salto molts indrets, però la informació del Mirabet és extensíssima !

Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Despres de Mura i la seva font de l’era decidim no tornar pel cim del Montcau, com era previst en principi ( Mirabet, queda pendent…)  sinó pel Pujol del Llobet i  la Falconera.
Volem “estalviar” una mica, ja que en Javi va tocadet i desprès és en Carles qui també té una “pàjara” important.
Anem pujant els 500m+ de desnivell en 6kms que ens acaben de posar a lloc. El primer tram força dur, desprès es “civilitza” una mica.
Anem fent reagrupaments per no deixar els “tocats” endarrera i finalment pel cami vell de la Mata tornem a ser al lloc de sortida.

Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Al meu Garmin li surten :  23kms,  +1000 -1100 de desnivell i 4h08′.

Una sortida perfecta, el lloc, la gent, el temps, un 10 !

A la pròxima sortida d’en Mirabet aconsello apuntars-hi a tothom que pugui, poca gent es deu coneixer tan bé el territori. Tenim pendent un MontCau-la Mola-Mura o amb qualsevol de les seves variants.

Totes les meves fotos

Continua llegint

PR-C 197, sender del riu Calders

No sé quan temps feia que no sortiem amb el Marc, mesos hem sembla…
Avui per fi ho hem pogut tornar a fer.
Entre la feina amb horaris incompatibles i que ell preparaba la marató de Florència ( per cert, felicitats, crack !) ens era impossible de fer la sortideta que un temps va ser molt habitual.

Desprès de triar i remenar tracks per la sortida d’avui, ens decidim per un proper i no molt dur, el Marc arrastra una fascitis plantar  molt molesta…
Farem el PR 197, el sender del Riu calders, 25kms i 700-+ de desnivell.

Sortim de Calders i ens ho prendrem amb calma, tenim moltes batalletes i projectes per explicar i anem fent via mentre no callem ni un moment !
El recorregut és de veritat molt maco, pensava que seria molt més pista, i gairebé no es trepitja.
La senyalització és força bona i fins i tot hi ha desviaments a llocs interessants.

Comencem baixant cap a la cova del cargolaire per corriol, font de comelles, font de  bellveí, i anem travessant per diferents llocs el riu Calders, alguns passos amb més dificultats que altres. Al final en un pas “impossible” ens descalcem per creuarlo, l’ aigua freda ens reviscola les cames… 🙂
Passem el desviament de la Font Calda i continuem corrent en pla-baixada fins a la colonia Jorba.

Aquí tenim uns dubtes amb el camí a seguir i veiem que la millor opció és “retallar” cap al Nord i anar a assegurar i enllaçar el PR a l’alçada de les Tàpies, ens “estalviem” un `parell de quilometres.

Passem per la font de les Tàpies, a la primavera ha de ser espectacular, fem un gel i amunt, ja encarem la tornada que es preveu més “dura”.
Els 7-8 kms que falten fins al punt d’inici son de corriol preciòs, en lleugera pujada, però “corrible” al 100%
Veiem a l’esquerra Artès, Vista Alegre ( vista Pirineus) i entrant a Calders, el MontCogul,, damunt d’Artès,  possible destí en properes sortides.

PICT0512

En total 23kms en 2h57′ . Running-excursionisme. M’agrada !

Continua llegint