Acabant de preparar la Matagalls-Montserrat, del cap de setmana que ve, fem sortida nocturna el trio que intentarem durla a terme i si potser amb dignitat…

En Marc té l’espina clavada de la única ocasió en que l’ha intentat i es va quedar a Vacarisses, un mal moment el té qualsevol… doncs per treure-li l’espina farem l’últim tram de la Matagalls, precissament desde Vacarisses, uns 12kms amb el desnivell més gran del recorregut.

A les 22:30 sortim de Vacarisses, direcció al cementiri,  el trio amb frontal : En Marc, l’Onti i un servidor, anem parlant i passant kms…
Passem un tram més tècnic, passem alguna urbanització amb la salutació dels corresponents gossos i arribem a Monistrol, on comença la pujada final al Monestir.

Pugem a bon ritme, dissabte que ve no pujarem pas així si arribem aquí…
En 1h45′ som a la plaça del Monestir !

Omplim l’aigua, és de nit però la humitat ens ha fet buidar les ampolles, i iniciem el retorn.
L’Onti es queda a MOnistrol, son més de la 1 i a les 7 ha de treballar… i en Marc i jo continuem fins a Vacarisses de nou.

En 3h30′  aproximadament arribem al punt d’inici : 24kms de nit i amb desnivell.

Ja està tot fet… ara a esperar dissabte i arribar-hi forts….

Uns companys del forum de corredors.cat , “capitanejats” per en Carles van montant sortides per la zona de Montserrat, com tinc vacances, dimecres 19 m’hi apunto.
Pensaba que era una sortida “normal” però a última hora veig que és una crono-escalada individual : Monistrol-Monestir i Monestir-Sant Jeroni…
Ara que ja hi estic apuntat no em faré enrera…

Amb una mica de cangueli em presento a Monistrol a l’hora prevista, les 17h d’un dels dies més calurosos de l’estiu…
No conec ningú dels companys, però de seguida hi ha feeling.

En total som 8 : en Carles, en Guido, el seu colega Mecansao, el Jballest, la Marta i el seu fill, l’Oscar, el Pedro, que puja abans a ritme més “lent” i un servidor.

A les 5 en punt, crono a zero i amunt !

La pujada fins al Monestir pels 3/4 no la conec, és per on puja la Matagalls-Montserrat, m’anirà bé passar-hi ara…
Surt en Guido ( Jaume ) com un coet, es disposa a marcar el record i destrosssarà el crono… el segueixen el Mecansao i l’OScar i darrera en Carles i jo més o menys al mateix ritme. Darrera pugen el Jordi i la Marta.

Als últims trams de pujada al Monestir em passa en Carles, es coneix el camí de pam a pam i va regulant, jo vaig a tope…
Dalt la font del Monestir : 36’25s , molt bon temps però bastant tocadet…
Descanso poc més d’1′, hidrato i amunt un altre cop !

La pujada a Sant Jeroni se’m fa dura… les escales costen i només corro als trams superiors on el camí ja no té escales i  el terreny és millor. No obstant no està malament del tot….40’48s. És pot baixar facilment crec.

Arribant al cim - Foto Pedro -

A dalt reagrupament, xerradeta i avall. La Marta assenyada diu que baixa per pista al Monestir i despres pels 3/4. La resta seguim a en Carles, diu que farem baixada pel monestir, també.

Comencem a baixar desprès de l’ermita de Sant Jeroni però de seguida tombem a l’esquerra, caminet maco maco, per les Lluernes en diuen, passem per varies agulles emblemàtiques i baixem fins Sant Benet, desprès recuperem el camí de pujada i el desfem fins a Monistrol.
Trigo 1h05′ a baixar-ho tot, ritme alegre…

Entreno dels bons i amb bona companyia, es pot demanar més ?

Continua llegint →