Divendres passat, sortida ràpida, tinc poc temps…
Aprofito la ruta de l’últim l’Altipla de Calaf ( revista local ) per Prades de la Molsosa per escapar-m’hi i retrobarme amb corriols i camins que desde les soritdes de Natura en Btt, ja deu fer 10 anys… no havia trepitjat !

Deixo el cotxe a l’esglesia de la Molsosa i tiro avall per pista bona, fins la caretera, poc despres corriol maco fins baix a una rasa, desprès amunt fins als Quadrells, font de Cervera, Vilansosa i La Molsosa, total poc més de 6’5 km, uns 45′ en ca-co.

L’anècdota de la sortida fou que passant per la masia dels Quadrells, em surt el típic gos emprenyador, gran ensurt !
Crits : -Passa fora ! – ni cas…
Passo a la segona opció, segueixo el consell del Marc que altres cop m’ha funcionat, agafo un roc i faig l’intenció de tirarli, ni cas… li tiro, passantli ben aprop… ni cas…. agafa el roc amb la boca i mel porta !!!….

Vol jugar… i jo tinc tard…
En veure la inofensivitat de l’animal, decideixo seguir el meu camí, però ell no es vol quedar sol… em segueix, primer al costat i desprès fins i tot passantme per sota les cames…
Doncs som-hi, els 2 anem tirant bosquet endins, anem agafant confiança, està contentíssim, li agrada això de corer…
Anem fent ben bé 20 minuts, fins a l’alçada de Vilsansosa que ens rep amb els seus gossos i el meu amic decideix cambiar d’aires. Ja no el veig més…
Quan acabo la ruta, al baixar cap a Calaf amb el cotxe, paro als Quadrells i aviso a la mestressa del fet, el seu gos és uns kms més amunt…. em sabria greu que ara es perdès… la senyora li dona ben poca importància… ja tornarà, sinó al vespre l’anirem a buscar…

La veritat es que m’ho he passat bé corrent amb el gos, almenys m’haurà servit per rebaixar una mica la poca estima que els tinc normalment…